Dibujar para el deleite, el prestigio y el poder. Dos atlas «perdidos» de la Monarquía Hispánica del siglo XVII
Paraules clau:
Leonardo de Ferrari, Lorenzo Possi, atles, mapes, plànols, cartografia, defensa, fortificacions, Monarquia Hispànica, segle XVII, política exterior, fronteres.Resum
L’article analitza les figures de Leonardo de Ferrari i Lorenzo Possi, dos cartògrafs italians al servei de la Monarquia Hispànica, i els atles que van confeccionar, acabats el 1655 i el 1687, respectivament. Ambdues obres formen part de l’anomenada «cartografia perduda» de la Monarquia espanyola, que està sent objecte d’una important recuperació, i se les contextualitza amb unavaloració general del pes de la cartografia en el món dels Àustries espanyols, particularment en el segle XVII. Centrant-se en l’anàlisi i comparació de la vida dels dos autors, en el procés de confecció de les dues obres i en els seus aspectes formals i de contingut, com a instruments altament valorats en termes polítics i també estètics i de reconeixement social, l’article exposa, a partir d’aquests dos exemples, les relacions entre el poder, el cartògraf i el mapa.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2015 Isabel Testón Núñez, Rocío Sánchez Rubio, Carlos Sánchez Rubio
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
