La luna de España: Mapas, ciencia y poder en la época de los Austrias

Autors/ores

  • Richard L. Kagan
  • Xavier Gil

Resum

Des de diversos angles, la Lluna i els espais celestes estaven presents en les reflexions
de l’Edat Moderna. Aquest article se’n ocupa, a través sobretot del viatge sideral fictici que
Juan de Maldonado va escriure el 1532 i de la topografia llunar realitzada pel destacat cos mògraf d’Anvers Miquel Florenz Van Langren en la dècada de 1630. A més de proporcio nar una oportunitat per a retrats de costums curiosos, el primer, o per a un singular nomen clàtor llunar en honor de la Casa d’Àustria, el segon, ambdós casos mostren la forta pre sència dels mapes i de la representació gràfica de la Terra en la cultura de l’època. Aquest
fet, que està a la base de la preparació cartogràfica adquirida per Felip II, és posat en re lació amb la pràctica seguida per ell mateix i per Felip IV, i pròpia també d’altres gover nants, de mantenir ocults els mapes i altra informació cartogràfica, com si de secrets d’es tat es tractès, en una época de creixent competència internacional en els camps polítics,
militars i científics.

Descàrregues

Publicades

2005-12-31

Com citar

L. Kagan, R. and Gil, X. (2005) “La luna de España: Mapas, ciencia y poder en la época de los Austrias”, Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 25, pp. 171–190. Available at: https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/view/35603 (Accessed: 11December2024).

Número

Secció

Articles