Marte y Venus: Guerra y relaciones internacionales de la Casa de Austria

Autors/ores

  • Helmut Georg Koenigsberger

Paraules clau:

Guerra, política dinàstica, Casa d'Àustria, relacions internacionals, guerra total.

Resum

Mart i Venus: Guerra i relacions internacionals de la Casa d'Àustria

L'article presenta una panoràmica de les relacions internacionals entre finals del segle XV i la Pau de Westfalia. És una època marcada per l'hegemonia de la Casa d'Austria, durant la qual el criteri dominant en el camp internacional és la política dinàstica, orientada a constituir monarquies compostes mitjançant la incorporació de nous territoris. Les guerres lliurades sota aquestes concepcions són conceptualment diferents de la "guerra total" desfermada contra mahometans i amerindis. La difusió del calvinisme marca l'inici d'una nova etapa a Europa, en la qual la guerra recrudeix. Els conflictes creats resultaran irresolubles en termes purament dinàstics o religiosos. Són les noves doctrines de dret internacional les que facilitaran la Pau de 1648.

Descàrregues

Publicades

1999-12-31

Com citar

Koenigsberger, H. G. (1999) “Marte y Venus: Guerra y relaciones internacionales de la Casa de Austria”, Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 19, pp. 27–52. Available at: https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/view/36859 (Accessed: 8November2024).

Número

Vol. 19 (1999)

Secció

Dossier

Llicència

Drets d'autor (c) 1999 Helmut Georg Koenigsberger

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.

L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:

a)  L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.

b)  Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.

Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.

Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.