Seducidas y abandonadas. El incumplimiento de la palabra de matrimonio en el Alt Urgell (s. XVII)
DOI:
https://doi.org/10.1344/pedralbes2021.41.5Paraules clau:
estupre, assetjament sexual, violència econòmica, infrajustícia, PirineusResum
Seduïdes i abandonades. Les falses promeses de matrimoni a l’Alt Urgell (segle XVII)
Aquest article planteja un primer estudi d’orientació microhistòrica i qualitativa de l’estupre a l’Alt Urgell, als Pirineus catalans, a partir de tretze processos judicials del tribunal secular i senyorial del capítol catedralici d’Urgell, al segle XVII. Analitzarem seduccions, promeses de matrimoni o de dotació amb accés carnal, desistiments de la paraula donada en la més estricta intimitat i estratègies femenines, judicials o no, orientades a forçar el compliment d’aquests contractes o a obtenir compensacions per la pèrdua de la seva honra. Donarem veu als protagonistes i als entorns veïnals que ens parlen de violència sexual, relacions de gènere, desigualtats socials i sentit de l’honra des de la perspectiva dels usos i els costums comunitaris. Així, releguem a un segon pla la visió que la tradició jurídica romana, el dret canònic i els tractats morals defensaven sobre aquestes qüestions.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2021 Carmen Xam-mar Alonso
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.