Bruixeria i veïnat. Dos processos judicials de Bescaran, Alt Urgell, 1551-1553
DOI:
https://doi.org/10.1344/pedralbes2018.38.5Paraules clau:
bruixeria, malefici, Alt Urgell, control social informal, disciplinament social.Resum
Aquest article analitza dos processos per bruixeria de la justícia criminal del capítol de la catedral de Santa Maria d’Urgell oberts contra dues dones de la localitat de Bescaran, a la comarca de l’Alt Urgell, en els anys 1551-1553. Aquestes dues acusades se sumarien com a mínima una altra quinzena de bescaraneses més, jutjades per aquest mateix tribunal senyorial i per la justícia criminal compartida per la mitra d’Urgell i la ciutat d’Urgell entre 1520-1530 i 1623. Aquests valors confirmen que a les zones muntanyenques del bisbat d’Urgell (Pallars, Andorra i Alt Urgell) la persecució de bruixes presentà un caràcter endèmic i sostingut al llarg de generacions, atès que s’inicià a finals del segle XV i es mantingué activa fins a les primeres dècades del segle XVII. La nostra recerca ens permetrà estudiar els valors comunitaris, les relacions interpersonals i les creences associades a la bruixeria dels habitants d’aquesta localitat, que foren al mateix temps víctimes i instigadors d’aquestes persecucions.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2018 Carmen Xam-mar Alonso
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.