Fronteres, guerra i posicionament polític a la Catalunya dels segles XVI i XVII
Paraules clau:
sobirania, guerra, sistema fiscofinancer.Resum
La situació de la frontera pirinenca, també la marítima, és un tema clau per a la història moderna de Catalunya. El tema dels comtats del Rosselló i la Cer danya, ocupats per França durant la Guerra Civil Catalana amb el beneplàcit de Joan II, està present des de l’inici del regnat de Ferran el Catòlic. La seva reincorporació va coincidir amb factors que van ajudar que la qüestió de la frontera fos cada vegada més camp d’acció de la Corona i menys de les autoritats del Principat. No obstant això i malgrat les dissensions concretes que es van produir, l’àmbit fronterer va ser una qüestió en la qual durant aquest regnat i el següent va sobresortir un objectiu comú entre el rei i el país. En els regnats posteriors, la frontera pirinenca va adquirir unes altres dimen sions (frontera religiosa, contraban, guerra oberta entre la Monarquia Hispà nica i França), fet que, juntament amb els problemes financers espanyols per mantenir allà una important dotació militar, concretament d’infanteria, va provocar en les localitats de la zona una forma de vida especial i un sentiment peculiar d’identitats i lleialtats. Durant els segles XVI i XVII, la frontera pi rinenca va ser escenari de nombrosos episodis polítics, religiosos i culturals que van influir, sens dubte, en la identitat catalana del moment i d’èpoques posteriors.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2019 Miquel J. Deyà Bauzà
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.