Professions of exchange: Circulating expertise between Spanish Habsburg lands and Saadian Morocco
Paraules clau:
Mediterrani, Espanya, Marroc, Felip III, Felip IV, Muley Zidâo, raó d'estatResum
El present article reuneix diversos escrits de l’«alfaqueque flamenco» i traduc-tor marroquí Jorge de Henin (floruit1597-1628), per il·lustrar com la categoria professional d’home d’estat va sorgir gràcies a les estratègies de construcció de la identitat i la imatge pública desenvolupades per diferents agents que buscaven créixer en el si de la Monarquia Hispànica. La seva professió no era la d’un estadista, sinó la d’un intermediari professional que s’assegurava fer de manera correcta diferents traduccions entre poders mediterranis separats per profundes rivalitats religioses, polítiques i econòmiques. Les seves elogioses credencials —redemptor de captius, conseller reial, expert en economia—, juntament amb la seva facilitat per als idiomes i la seva habilitat per fer de traductor entre parlants holandesos, àrabs i espanyols, van ser el nucli de la identitat de Henin com a home pràctic o d’experiència —un paper que final-ment ell va equiparar al d’home d’estat— capaç de garantir la reforma i l’èxit de la monarquia espanyola.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2020 Claire Gilbert
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
