Hidden subjectivities in objective measures: Spanish perceptions of geographic space in North Africa

Resum

A finals del segle XV i principis del XVI, les forces espanyoles van envair diver-ses ciutats costaneres del nord d’Àfrica. Els historiadors solen considerar aquesta trobada com la continuació d’una dinàmica familiar de les relacions cris-tianomusulmanes a la Mediterrània occidental. D’aquesta manera, es considera que els espanyols gairebé tenien un coneixement previ de la topografia, que s’assemblava als paisatges ibèrics, així com del clima, la flora i la fauna, que s’in-clouen còmodament dins d’un cinturó braudelià d’oliveres. Fins a quin punt aquesta caracterització indica les percepcions sensorials espanyoles del món geogràfic del nord d’Àfrica? El coneixement geogràfic era fonamental per a les campanyes militars que pretenien capturar territoris d’ultramar i la recopilació i representació d’informació se solapava amb el desenvolupament de les cièn-cies, inclosa l’enginyeria. Les representacions d’aquestes dades es van fixar en mesures precises. Al mateix temps, l’experiència humana de mesura, com en el cas de la distància, estava condicionada a les subjectivitats. L’agència humana, la percepció sensorial i fins i tot els imaginaris del desconegut van alterar la manera com els espanyols es van trobar amb el món geogràfic del nord d’Àfri-ca. Juxtaposant la percepció geogràfica en termes mesurables i subjectius, aquest article presenta una altra mirada als contactes dels espanyols amb el nord d’Àfrica.