Els notaris de Monistrol de Montserrat als segles XVII-XVIII: la reconstrucció d’un fons documental (quasi) desaparegut
DOI:
https://doi.org/10.1344/pedralbes2023.43-1.11Paraules clau:
notaris reials, notaris eclesiàstics, senyoriu eclesiàstic, arxius de protocols , Monistrol de Montserrat, CatalunyaResum
Els fons notarials privats i els eclesiàstics són uns dels elements més destacats que han permès configurar els arxius de protocols a Catalunya. Al llarg dels segles xvii i xviii van funcionar a Monistrol de Montserrat, un lloc de senyoriu
eclesiàstic sota la jurisdicció de l’abadia de Montserrat, l’escrivania de la vila i la de la parròquia. Els notaris públics s’hi van succeir quasi ininterrompudament entre 1595 i 1738, fins al punt que a la dècada del 1630 hi havia tres notaris reials i un d’eclesiàstic treballant alhora. Desafortunadament, la destrucció de l’arxiu de Montserrat el 1811, els fets del juliol del 1936 i, molt especialment, la desaparició al segle xx del fons patrimonial de Can Gibert, on es dipositaven la majoria de protocols de Monistrol, han passat factura a aquest valuós patrimoni documental. En el present article estudiem els escrivans que van actuar a la població en aquest període i aportem dades biogràfiques i sobre l’activitat fedatària, dins del context català, fonamentalment a partir de les fonts notarials, d’un capbreu del segle xviii i de les actes municipals.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Carlos Pizarro Carrasco
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
