Un panegírico para el sultán Solimán: nueva aproximación al Sulaimānnāma como fuente histórica

Resum

En aquest article s’explora el potencial del Sulaimānnāma, una obra el nom de la qual és ben conegut, però que no s’ha estudiat exhaustivament o en profunditat, com a font històrica per a conèixer millor el regnat del sultà otomà Solimà (r. 1520-1566). El meu objectiu és deixar de banda el prejudici causat pel seu llenguatge literari sofisticat i per la designació general de l’obra com un panegíric i mostrar algunes de les formes en què l’obra de l’Arif podria ser d’utilitat per a la investigació de la història cultural i política.

El Sulaimānnāma no és ni un simple panegíric ni una senzilla història del regnat del sultà. La presència de versions peculiars d’històries problemàtiques, com la de l’execució del príncep Mustafà, i la quantitat desproporcionada d’informació sobre el funcionament de l’Estat i els cerimonials suggereixen que va ser concebut com un document que el palau volia transmetre a les generacions futures com una memòria, així com un model per a l’emulació. Per aquesta raó, examinar aquesta font multifacètica pot ser particularment útil per a desxifrar els missatges que Solimà i els principals membres de la seva cort volien projectar i per a comprendre millor l’entorn cultural i polític que reflecteixen tant el seu text com les seves imatges.