A las puertas de China: la misión agustina (1575-1589) y su legado sinológico

Autors/ores

  • Diego Sola

DOI:

https://doi.org/10.1344/pedralbes2017.37.3

Paraules clau:

Xina, orde de sant Agustí, Martín de Rada, Juan González de Mendoza, Francisco Manrique

Resum

A les portes de la Xina: la missió agustiniana (1575-1589) i el seu llegat sino­lògic

Després de l’establiment dels espanyols a les Filipines a partir de 1565, l’orde de sant Agustí, com a principal congregació religiosa a l’arxipèlag, es va convertir en el més ben posicionat per entrar a la Xina i fundar-hi una missió. No obstant això, aquest objectiu seria difícil d’aconseguir, tot i que, pel seu paper d’agents religiosos i alhora polítics al servei de Felip II, van rebre encàrrecs diplomàtics com els protagonitzats per fra Martín de Rada o fra Juan González de Mendoza. Les seves accions els van permetre esbossar una primera i coherent imatge de la Xina. Un retrat que s’avança a la sofisticada imatge que pocs anys després construirien els jesuïtes. Aquestes visions constitueixen la primera gran contribució a la sinologia europea d’època moderna.

Descàrregues

Publicades

2017-12-31

Com citar

Sola, D. (2017) “A las puertas de China: la misión agustina (1575-1589) y su legado sinológico”, Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 37, pp. 25–46. doi: 10.1344/pedralbes2017.37.3.

Número

Vol. 37 (2017)

Secció

Dossier

Llicència

Drets d'autor (c) 2017 Diego Sola

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.

L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:

a)  L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.

b)  Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.

Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.

Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.