La Corona de Aragón como escenario y fuente de disposición de monarquías compuestas
DOI:
https://doi.org/10.1344/pedralbes2023.43-1.3Paraules clau:
forma d’unió igual i principal, monarquia composta, Consell d’Itàlia, Corona d’Aragó, Consell d’AragóResum
La Corona d’Aragó com a escenari i font de disposició de monarquies compostes
La composició plural i coordinada de la Corona d’Aragó s’explica per la seva trajectòria històrica. Va començar a la península Ibèrica mitjançant una unió matrimonial (1150) i es va ampliar per terres conquerides als musulmans que van passar a formar regnes nous, no subordinats als fundacionals. No podent incrementar els seus dominis a la península, va haver d’expandir-se pel Mediterrani, però afegint tres regnes (Sicília, Sardenya i Nàpols, entre 1283 i 1442) dotats de les seves normes, institucions, llengües i cultures. Això va contribuir a perfeccionar la seva estructuració en termes d’igualtat principal entre els seus membres, ordenada per un Consell Suprem ben organitzat que va aconseguir mantenir aquesta disposició des de 1494 fins a 1707. La Guerra de Successió Espanyola va afectar plenament a la ubicació dels regnes de la Corona d’Aragó, que van passar a integrar-se en la de Castella. Es descriu aquesta transició de monarquia composta basada en l’igualtat principal a aquella en la qual prima la subordinació accessòria, dominant a Castella. Es detalla el paper de diversos protagonistes en aquesta transició, especialment el del Consell d’Aragó.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Jon Arrieta Alberdi
![Creative Commons License](http://i.creativecommons.org/l/by/4.0/88x31.png)
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.