El treball de les dones, entre la legalitat i la conveniència (segles XVII i XVIII)
Paraules clau:
gremis, treball, dones, ordinacions, cohesió.Resum
El treball de les dones dins els gremis demostra que les necessitats socials i econòmiques s’havien avançat a les lleis, fet que va permetre que la integració de la dona fos possible i necessària, com una activitat important dels gremis tèxtils, com un complement de la feina del marit i com una mà d’obra essencial per a assegurar la continuïtat de l’ofici al llarg dels anys.
Les ordinacions d’alguns gremis seders demostren que la vida corporativa havia previst aquesta integració de la dona i contribuïa a la cohesió de la feina i de la societat. Les lleis també concretaven la situació de les dones del gremi, i d’aquelles que, segons les resolucions municipals, podien treballar lliurement, però amb les limitacions que marcaven els privilegis gremials.
Es tractava d’una cooperació necessària, només tallada quan apareixien abusos, i llavors, els mecanismes de defensa dels gremis, a través del seu govern, el Consell, pressionaven amb sancions els incomplidors. L’import de les sancions s’aplicava en gran parta ajudar els malalts i els desvalguts de cada gremi i de la ciutat.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2015 Joaquim Pallàs Villaronga
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
