La Ricarda: heritage of conflict

Authors

DOI:

https://doi.org/10.1344/THJ.2024.6.8

Keywords:

Antoni Bonet Castellana, Applied Anthropology, Club 49, Conflict heritage, La Ricarda

Abstract

Case study of La Ricarda, a family residence designed by Antoni Bonet Castellana, located in El Prat de Llobregat. The study highlights its historical and artistic significance within the framework of Catalan cultural heritage. La Ricarda is an outstanding example of rationalist architecture, and its design and construction during the Francoist regime are examined, considering that the architect was in exile at the time. Additionally, the article explores the connection between Club 49 and La Ricarda, which served as a regular venue for avant-garde artistic events in Barcelona. One of the objectives of the article is to identify La Ricarda as a clear example of “conflict heritage,” a conflict that has been intrinsically linked to the history of the residence up to the present day. The study discusses its heritage value, both tangible and intangible, and assesses its relationship with the local community and the general public. Finally, La Ricarda is proposed as a methodological case study to enable university anthropology students to develop sociocultural engagement strategies. The methodology employed in the article is based on qualitative research techniques.

References

Aranda, E., Bedoya, Z., Palau, I., i Soler, C. (2018). La Ricarda: una mirada antropològica. Perifèria: Revista de Recerca i Formació en Antropologia, 23(2), 192-201. http://dx.doi.org/10.5565/rev/periferia.654

Ares, O. M. (2014). La modernidad en bóveda. Bonet Castellana (1913-1972). Actas digitales I Congreso Nacional Pioneros de la Arquitectura Moderna Española: Vigencia de su pensamiento y obra, 38-48. Madrid: Fundación Alejandro de la Sota; València: General de Ediciones de Arquitectura.

Ballester, G., Lleida, A., Martí, N., Moreno, H., i Morente, J. (2018). La Ricarda: continuidad y uso social del patrimonio rural del Prat de Llobregat. Perifèria: Revista de Recerca i Formació en Antropologia, 23(2), 159-180. https://doi.org/10.5565/rev/periferia.649

Bohigas, O. (1953). Otro catalán que triunfa en América. El Arquitecto Antonio Bonet. Destino, XVII(816), 19-20.

Bonet, A. (1987). El CIAM i l’estança a París. Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, 174, 52-75. https://raco.cat/index.php/QuadernsArquitecturaUrbanisme/article/view/202406/299083

Bonet, P. (2014). ADLAN i el Club 49. Tot muda i tot roman. [Tesi doctoral, Universitat de Barcelona]. Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) (2024). Arquitectura Catalana. https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/gatcpac#detail

Ferrer, M., i Sustersic, P. (2016). La Ricarda, la casa (des)habitada. La música, el silencio y el ruido. Actas digitales III Congreso Nacional Pioneros de la Arquitectura Moderna Española: Análisis critico de una obra, 298-307. Madrid: Fundación Alejandro de la Sota.

Flores, R. (2015). Casa La Ricarda de Bonet Castellana. Un territorio formalizado. [Tesi doctoral, Universitat Politècnica de Catalunya]. UPCommons.

García, X., i Murillo, A. (2014). La Ricarda, la casa de vidre. Sense of Motion Productora Audiovisual. [Vídeo]. https://senseofmotion.es/archivos/project/la-ricarda-la-casa-de-vidre

García, I. D., i Pizà, A. (2022). La Ricarda como contexto arquitectónico y simbólico de las prácticas pioneras de J. M. Mestres Quadreny en el origen del arte sonoro en Cataluña. Enclave:. Revista de Literatura, Música y Artes Escénicas, (2), 31-52. https://dx.doi.org/10.12795/enclaves.2022.i02.03

Genís, M., i Planelles, J. (2016). La Ricarda-Casa Gomis. De la natura al racionalisme i viceversa. TAG: Revista Institucional del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. 76, 31-32.

Gómez, F. (2023). La Ricarda: Visita a un icona arquitectónico del siglo XX. Neutra: Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Sevilla, 18, 52-61.

Gómez-Pradas, M. (2021). Club 49, una ventana abierta al descubrimiento de la cultura japonesa. Arte, Individuo y Sociedad, 34(3), 1113-1132. https://dx.doi.org/10.5209/aris.77190

Graupera, I. (2018). Propostes de dinamització sociocultural i patrimonialització de La Ricarda. Perifèria: Revista de Recerca i Formació en Antropologia, 23(2), 153-158. https://doi.org/10.5565/rev/periferia.672

Hernández, R. (2016). Antonio Bonet y el Grupo Austral, el valor de un manifiesto a M. A. Chaves-Martín, (Ed.), Ciudad, arquitectura y patrimonio (pp. 289-296). Universidad Complutense de Madrid.

López, C., Martínez, N., Bernal, L., i Palazón, M. (2018). La Ricarda: de l’excel·lència arquitectònica a l’avantguarda cultural. Perifèria: Revista de Recerca i Formació en Antropologia, 23(2), 181-191. http://dx.doi.org/10.5565/rev/periferia.650

Llorca, P. (2012). Bonet a través del espejo. Actas del VIII Congreso Internacional de Historia de la Arquitectura Moderna Española: Las revistas de arquitectura (1900-1975) crónicas, manifiestos, propaganda, 645-654. Pamplona: T6 Ediciones.

Martín, H. (2009). Les accions musicals de Josep Maria Mestres Quadreny i Joan Brossa a Casa Gomis-Bertrand de La Ricarda (1963-1966). [Tesina de màster, Universitat Politècnica de Catalunya]. UPCommons.

Obradors, M. (2017). La Ricarda. Al final de la pista. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Sèrie Editorial DigiDoc. Proyecto Audiencias Activas. https://repositori.upf.edu/handle/10230/32902

Tabera, A. (2015). El bagaje europeo de Antonio Bonet para Argentina: el Manifiesto Austral. Revista de Arquitectura, 17, 27-32. https://doi.org/10.15581/014.17.27-32

Downloads

Published

2025-02-05

How to Cite

Graupera-Gargallo, I. (2025). La Ricarda: heritage of conflict. Tourism and Heritage Journal, 6, 141–161. https://doi.org/10.1344/THJ.2024.6.8

Issue

Section

Articles