La Ricarda: patrimoni del conflicte

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/THJ.2024.6.8

Paraules clau:

Antoni Bonet Castellana, Antropologia aplicada, Club 49, La Ricarda, Patrimoni del conflicte

Resum

Estudi de cas de La Ricarda, residència familiar obra d’Antoni Bonet Castellana, situada al Prat de Llobregat. Se’n destaca la seva importància històrica i artística en el marc del patrimoni cultural català. És una mostra magnífica de l'arquitectura racionalista i es descriu la seva projecció i construcció durant el franquisme mentre l’arquitecte era a l’exili. Per altra banda, es posa en relació el Club 49 amb La Ricarda, escenari habitual de celebració d’esdeveniments de l’avantguarda artística barcelonina. Un dels objectius de l’article és identificar La Ricarda com un clar exemple de “patrimoni del conflicte”, un conflicte que anirà associat a la història de la residència fins a l’actualitat. Es debat sobre el seu valor patrimonial, tant material com immaterial, i s’avalua la seva relació amb la comunitat local i el públic en general. Finalment, es proposa l’anàlisi de La Ricarda a mode de banc metodològic per tal que alumnes universitaris d’antropologia plantegin estratègies de dinamització sociocultural. La metodologia utilitzada a l’article es fonamenta en les tècniques d’investigació qualitativa.

Referències

Aranda, E., Bedoya, Z., Palau, I., i Soler, C. (2018). La Ricarda: una mirada antropològica. Perifèria: Revista de Recerca i Formació en Antropologia, 23(2), 192-201. http://dx.doi.org/10.5565/rev/periferia.654

Ares, O. M. (2014). La modernidad en bóveda. Bonet Castellana (1913-1972). Actas digitales I Congreso Nacional Pioneros de la Arquitectura Moderna Española: Vigencia de su pensamiento y obra, 38-48. Madrid: Fundación Alejandro de la Sota; València: General de Ediciones de Arquitectura.

Ballester, G., Lleida, A., Martí, N., Moreno, H., i Morente, J. (2018). La Ricarda: continuidad y uso social del patrimonio rural del Prat de Llobregat. Perifèria: Revista de Recerca i Formació en Antropologia, 23(2), 159-180. https://doi.org/10.5565/rev/periferia.649

Bohigas, O. (1953). Otro catalán que triunfa en América. El Arquitecto Antonio Bonet. Destino, XVII(816), 19-20.

Bonet, A. (1987). El CIAM i l’estança a París. Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, 174, 52-75. https://raco.cat/index.php/QuadernsArquitecturaUrbanisme/article/view/202406/299083

Bonet, P. (2014). ADLAN i el Club 49. Tot muda i tot roman. [Tesi doctoral, Universitat de Barcelona]. Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) (2024). Arquitectura Catalana. https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/gatcpac#detail

Ferrer, M., i Sustersic, P. (2016). La Ricarda, la casa (des)habitada. La música, el silencio y el ruido. Actas digitales III Congreso Nacional Pioneros de la Arquitectura Moderna Española: Análisis critico de una obra, 298-307. Madrid: Fundación Alejandro de la Sota.

Flores, R. (2015). Casa La Ricarda de Bonet Castellana. Un territorio formalizado. [Tesi doctoral, Universitat Politècnica de Catalunya]. UPCommons.

García, X., i Murillo, A. (2014). La Ricarda, la casa de vidre. Sense of Motion Productora Audiovisual. [Vídeo]. https://senseofmotion.es/archivos/project/la-ricarda-la-casa-de-vidre

García, I. D., i Pizà, A. (2022). La Ricarda como contexto arquitectónico y simbólico de las prácticas pioneras de J. M. Mestres Quadreny en el origen del arte sonoro en Cataluña. Enclave:. Revista de Literatura, Música y Artes Escénicas, (2), 31-52. https://dx.doi.org/10.12795/enclaves.2022.i02.03

Genís, M., i Planelles, J. (2016). La Ricarda-Casa Gomis. De la natura al racionalisme i viceversa. TAG: Revista Institucional del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. 76, 31-32.

Gómez, F. (2023). La Ricarda: Visita a un icona arquitectónico del siglo XX. Neutra: Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Sevilla, 18, 52-61.

Gómez-Pradas, M. (2021). Club 49, una ventana abierta al descubrimiento de la cultura japonesa. Arte, Individuo y Sociedad, 34(3), 1113-1132. https://dx.doi.org/10.5209/aris.77190

Graupera, I. (2018). Propostes de dinamització sociocultural i patrimonialització de La Ricarda. Perifèria: Revista de Recerca i Formació en Antropologia, 23(2), 153-158. https://doi.org/10.5565/rev/periferia.672

Hernández, R. (2016). Antonio Bonet y el Grupo Austral, el valor de un manifiesto a M. A. Chaves-Martín, (Ed.), Ciudad, arquitectura y patrimonio (pp. 289-296). Universidad Complutense de Madrid.

López, C., Martínez, N., Bernal, L., i Palazón, M. (2018). La Ricarda: de l’excel·lència arquitectònica a l’avantguarda cultural. Perifèria: Revista de Recerca i Formació en Antropologia, 23(2), 181-191. http://dx.doi.org/10.5565/rev/periferia.650

Llorca, P. (2012). Bonet a través del espejo. Actas del VIII Congreso Internacional de Historia de la Arquitectura Moderna Española: Las revistas de arquitectura (1900-1975) crónicas, manifiestos, propaganda, 645-654. Pamplona: T6 Ediciones.

Martín, H. (2009). Les accions musicals de Josep Maria Mestres Quadreny i Joan Brossa a Casa Gomis-Bertrand de La Ricarda (1963-1966). [Tesina de màster, Universitat Politècnica de Catalunya]. UPCommons.

Obradors, M. (2017). La Ricarda. Al final de la pista. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Sèrie Editorial DigiDoc. Proyecto Audiencias Activas. https://repositori.upf.edu/handle/10230/32902

Tabera, A. (2015). El bagaje europeo de Antonio Bonet para Argentina: el Manifiesto Austral. Revista de Arquitectura, 17, 27-32. https://doi.org/10.15581/014.17.27-32

Descàrregues

Publicades

2025-02-05

Com citar

Graupera-Gargallo, I. (2025). La Ricarda: patrimoni del conflicte. Tourism and Heritage Journal, 6, 141–161. https://doi.org/10.1344/THJ.2024.6.8

Número

Secció

Articles