El capital social dels estudiants del darrer curs de Magisteri. Una aproximació a les seves xarxes socials en el marc de la facultat

Mireia Civís, Susana López, Jordi Díaz-Gibson

Resum


Estudis recents indiquen la importància del capital social en educació pel que fa a l’èxit educatiu. Així, aquesta recerca pren com a mostra els 321 estudiants de quart curs dels graus d’Educació Infantil i Primària de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna (curs 2014-2015) i n’analitza la xarxa de relacions en el context acadèmic. El projecte s’emmarca en el Pràcticum i en la qualitat de les relacions dels estudiants dins el seu grup classe. Així, la recerca indaga la construcció i les característiques de les xarxes socials dels futurs mestres a través d’un qüestionari sobre xarxes socials, en el qual se’ls pregunta per les xarxes que utilitzen a l’hora de demanar consell, compartir idees, pràctiques, materials, de fer amistats i quan tenen necessitat de desfogar-se. Es va obtenir un 80 % de respostes. Els resultats mostren unes xarxes amb unes estructures i uns comportaments força similars, de baixa densitat, en què la xarxa per demanar consell és la que presenta una mitjana més elevada de relacions directes de tots els actors individuals. També constatem que, en general, la xarxa està més activa en termes acadèmics que emocionals. Així, l’article conclou que seria desitjable augmentar la densitat de les xarxes (tant acadèmiques com emocionals) i tendir cap a xarxes menys centralitzades.

Paraules clau


Capital social; Anàlisi de xarxes socials; Formació inicial de mestres

Text complet:

PDF

Referències


Bauman, Z. (2007). Els reptes de l’educació en la modernitat líquida. Barcelona: Arcàdia.

Beck, U. (1998). ¿Qué es la globalización?: Falacias del globalismo, respuestas a la globalización. Barcelona: Paidós Ibérica.

Borgatti, S. P. (2002). Netdraw network visualization. Harvard, MA: Analytic Technologies.

Borgatti, S., Everett, M., i Freeman, L. (2005). UCINET 6 for Windows software for social network analysis. Harvard, MA: Analytic Technologies.

Bourdieu, P. (1986). The forms of social capital. En Richardson, J. G. (ed.). Handbook of theory and research for the sociology of education (pp. 241- 258). Nova York: Greenwood.

Burt, R. S. (1992). Structural holes: The structure of competition. Cambridge, MA: Harvard University Press.

Burt, R. S. (2004). Structural Holes and Good Ideas. American Journal of Sociology, 110(2), 349-399. Recuperat de http://snap.stanford.edu/class/cs224w-readings/Burt04StructureHole.pdf

Castells, M. (2000). Materials for an exploratory theory of the network society. British Journal of Sociology, 51(1), 5-24. doi: 10.1111/j.1468-4446.2000.00005.x

Centre Unesco de Catalunya. (2015). Repensar l’educació. Vers un bé comú mundial? Catalunya: Centre Unesco de Catalunya.

Çelik, V., i Ekinci, A. (2012). The Effects of Social Capital on School Success. Internal Journal of Social Science and Education, 2(January), 211-223.

Coleman, J. S. (1988). Social capital in the creation of human capital. American Journal of Sociology, 94, 95-120. Recuperat de http://www.jstor.org/stable/2780243

Coleman, J. S. (1990). Foundations of social theory. Cambridge, MA: Harvard University Press.

Daly, A. J., i Finnigan, K. (2012). Exploring the space between: Social Networks, Trust, and Urban School District Leaders. Journal of School Leadership, 22, 493-530. Recuperat de http://hdl.handle.net/1802/21277

Daly, A. J., Moolenaar, N. M., Der-Martirosian, C., i Liou, Y.-H. (2014). Accessing capital resources: Investigating the effects of teacher human and social capital on student achievement. Teachers College Record, 116(7), 1-42.

Dika, S. L., i Singh, K. (2002). Applications of social capital in educational literature: A critical synthesis. Review of Educational Research, 72, 31-60. doi: 10.3102/00346543072001031

Domínguez, S., i Hollstein, B. (eds.). (2014). Mixed methods social networks research: Design and applications (vol. 36). Cambridge University Press.

Fukuyama, F. (2001). Social capital, civil society and development. Third World Quarterly, 22(1), 7-20. doi: 10.1080/713701144

Granovetter, M. S. (1973). The strength of weak ties. American Journal of Sociology, 78, 1360-1380. Recuperat de http://www.jstor.org/stable/2776392

Granovetter, M. S. (1982). The strength of weak ties: A network theory revisited. En Marsden, P. V. i Lin, N. (eds.). Social structure and network analysis (pp. 105-130). Beverly Hills: Sage. doi: 10.2307/202051

Ibarra, H. (1993). Personal networks of women and minorities in management: a conceptualframework. Academy of Management Review, 18(1), 58-67. doi: 10.5465/AMR.1993.3997507

Lee, M. (2010). Researching social capital in education: some conceptuals considerations relating to the contribution of network analysis. British Journal of Sociology of Education, 31(6), 779-792. doi: 10.1080/01425692.2010.515111

Leónidas, J. (2011). Introducción al análisis de redes sociales. Buenos Aires: Documentos de Trabajo, 82. Centro Interdisciplinario para el Estudio de Políticas Públicas.

Lerner, J., Lubbers, M., Molina, J. L., i Brandes, U. (2014). Social Capital Companion: Capturing Personal Networks as They are Lived. Grafo Working Papers, 3(1), 18-37. Recuperat de https://doi.org/10.5565/rev/grafowp.11

Lin, N. (1999). Building a Network Theory of Social Capital. Connections, 22(1), 28-51. Recuperat de http://www.insna.org/PDF/Connections/v22/1999_I-1-4.pdf

Lin, N. (2001). Social capital: A theory of social structure and action. Nova York: Cambridge University Press.

Liou, Y.-H., Daly, A. J., Canrinus, E. T., Forbes, C. A., Moolenaar, N. M., Cornelissen, F., i Hsiao, J. (2016). Mapping the social side of pre-service teachers: connecting closeness, trust, and efficacy with performance. Teachers and Teaching, 1-23. Recuperat de https://doi.org/10.1080/13540602.2016.1218329

McNamara, E., Weininger, E., i Lareau, A. (2003). From Social Ties to Social Capital: Class Differences in Relations between Schools and Parent Networks. American Educational Research Journal, 40(2), 319-351. doi: 10.3102/00028312040002319

Morin, E. (1990). Introducción al pensamiento complejo. Barcelona: Gedisa.

Penuel, W. R., Sun, M., Frank, K. A., i Gallagher, H. A. (2012). Using Social Network Analysis to Study How Collegial Interactions Can Augment Teacher Learning from External Professional Development. American Journal of Education, 119(1), 103-136. Recuperat de https://doi.org/10.1086/667756

Portes, A. (1998). Capital social: sus orígenes y aplicaciones en la sociología moderna. Annual Reviews, 24, 1-24.

Portes, A., i Sensenbrenner, J. (1993). Embeddedness and immigration: Notes on the social determinants of economic action. American Journal of Sociology, 98, 1320-1350. Recuperat de http://www.jstor.org/stable/2781823

Putnam, R. D. (1995). Bowling alone: America’s declining social capital. Journal of Democracy, 6(1), 65-78.

Putnam, R. D. (1993). Making Democracy Work. Princeton, NJ: Princeton University Press.

Smethem, L. (2007). Retention and intention in teaching careers: will the new generation stay? Teachers and teaching: theory and practice, 13(5), 465-480. doi: 10.1080/13540600701561661

Vert, J. M., Lozares, C., Martí, J., i López, P. (2000). Aplicació de les xarxes socials a l’anàlisi de la formació invisible en l’empresa. Revista Catalana de Sociologia, 11(2000), 87-104. Recuperat de http://www.raco.cat/index.php/RevistaSociologia/article/view/222297/303101

Warlick, D. (2009). Grow Your Personal Learning Network. Learning & Leading with Technology, 36(6), 12-16. Recuperat de http://files.eric.ed.gov/fulltext/EJ831435.pdf




DOI: http://dx.doi.org/10.1344/reire2017.10.11013

Enllaços refback





Copyright (c) 2017 Mireia Civís, Susana López, Jordi Díaz-Gibson

URL de la llicència: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona