Calcular la fiabilitat d’un qüestionari o escala mitjançant l’SPSS: el coeficient alfa de Cronbach
DOI:
https://doi.org/10.1344/reire2020.13.230048Paraules clau:
Qüestionari, Fiabilitat, Mesura, InvestigacióResum
L’elaboració i aplicació d’instruments de mesura és un treball habitual en la recerca socioeducativa. La utilització de qüestionaris, escales i tests demana que aquests instruments siguin vàlids i fiables. La fiabilitat, entesa com la precisió en la mesura d’una característica o un atribut, es pot calcular a través de procediments diversos. El coeficient alfa de Cronbach és un mètode referenciat habitualment, i es pot utilitzar en opcions amb variables en escala. Així doncs, la finalitat de l’article és proporcionar una informació general que permeti la comprensió d’aquest índex i el procediment operatiu per obtenir-lo. El programari estadístic SPSS permet calcular aquest valor de manera relativament fàcil i àgil, i contribueix, així, a la presa de decisions sobre la utilització del qüestionari o test, ja que la significació del coeficient ha de tenir en compte el context on s’aplica. D’aquesta manera, s’aconsegueixen els objectius proposats: identificar els diferents mètodes per calcular la fiabilitat d’un instrument en el context socioeducatiu; exposar els passos per calcular l’alfa de Cronbach mitjançant el programa estadístic SPSS, i exemplificar el càlcul de la fiabilitat d’una escala d’actituds del tipus Likert.Referències
Aiken, L. R. (2003). Tests psicológicos y evaluación. Pearson Educación.
Barrios, M., y Cosculluela, A. (2013). Fiabilidad. En J. Meneses (coord.), Psicometría (pp. 75–140). UOC.
Behar, D. S. (2008). Introducción a la Metodología de la Investigación. Editorial Shalom.
Brown, T. A. (2009). Confirmatory Factor Analysis for Applied Research. The Guilford Press.
Campo-Arias, A., y Oviedo, H. C. (2008). Propiedades psicométricas de una escala: la consistencia interna. Revista de Salud Pública, 10(5), 831–839. https://doi.org/10.1590/s0124-00642008000500015
Castañeda, M. B., Cabrera, A. F., Navarro, Y., y De Vires, W. (2010). Procesamiento de datos y análisis estadístico utilizando SPSS. EDIPUCRS.
Celina, H., y Campo, A. (2005). Aproximación al uso del coeficiente alfa de Cronbach. Revista colombiana de psiquiatría, XXXIV(4), 572–580. https://www.redalyc.org/pdf/806/80634409.pdf
Comisión Internacional de Tests (2014). El uso de los tests y otros instrumentos de evaluación en investigación. Consejo General de la Psicología. https://www.cop.es/pdf/ITC2015-Investigacion.pdf
Cortina, J. M. (1993). What is coefficient alpha? An examination of theory and applications. Journal of Applied Psychology, 78(1), 98–104. https://doi.org/10.1037/0021-9010.78.1.98
Cronbach, L. J. (1951). Coefficient alpha and the internal structure of tests. Psychometrika, 16(3), 297–334. https://doi.org/10.1007/BF02310555
Drost, E. A. (2011). Validity and Reliability in Social Science Research. Education Research and Perspectives, 38(1), 105–123.
Elosua, P., y Zumbo, B. D. (2008). Coeficientes de fiabilidad para escalas de respuesta categórica ordenada. Psicothema, 20(4), 896–901. http://www.psicothema.com/psicothema.asp?id=3572
Fan, X., y Thompson, B. (2001). Confidence intervals about score reliability coefficients, please: An EPM guidelines editorial. Educational and Psychological Measurement, 61(4), 517–531. https://doi.org/10.1177/0013164401614001
Hernández-Sampieri, R., Fernández, C., y Baptista, M. P. (2014). Metodología de la investigación. McGraw-Hill.
Hurtado, A. L., y Hurtado, C. L. (2015). La toma de decisiones e investigación educativa con SPSS. Qartuppi. https://doi.org/10.29410/qtp.15.03
Ledesma, R. (2004). AlphaCI: un programa de cálculo de intervalos de confianza para el coeficiente alfa de Cronbach. Psico-USF, 9(1), 31–37. https://doi.org/10.1590/s1413-82712004000100005
López-Roldán, P., y Fachelli, S. (2015). Metodología de la investigación social cuantitativa. UAB.
Merino-Soto, C. (2016). Diferencias entre coeficientes alfa de Cronbach, con muestras y partes pequeñas: Un programa VB. Anales de psicología, 32(2), 587–588. https://doi.org/10.6018/analesps.32.2.203841
Nunnally, J. C. (1978). Psychometric theory. McGraw-Hill.
Ormazábal, F. J., Vilà, R., Mateo, M., Torrado, M., Berlanga, V., Del Barrio, J., y Ruiz, A. (2012). Introducció a l’estadística aplicada a l’educació. Conceptes bàsics. Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/2445/21376
Pérez Juste, R., García Llamas, J., Gil, J., y Galán, A. (2009). Estadística aplicada a la Educación. Pearson.
Prieto, G., y Delgado, A. R. (2010). Fiabilidad y validez. Papeles del Psicólogo, 31(1), 67–74. http://www.papelesdelpsicologo.es/pdf/1797.pdf
Reguant, M., y Martínez-Olmo, F. (2014). Operacionalización de conceptos/variables. Dipòsit Digital de la UB. http://hdl.handle.net/2445/57883
Sabariego, M. (2004). El proceso de investigación (parte 2). En R. Bisquerra (coord.), Metodología de la investigación educativa (pp. 127–163). La Muralla.
Schmitt, N. (1996). Uses and Abuses of Coefficient Alpha. Psychological Assessment, 8(4), 350–353. https://doi.org/10.1037/1040-3590.8.4.350
Sijtsma, K. (2009). On the use, the misuse, and the very limited usefulness of Cronbach’s Alpha. Psychometrika, 74(1), 107–120. http://doi.org/10.1007/s11336-008-9101-0
Viladrich, C., Angulo-Brunet, A., y Doval, E. (2017). Un viaje alrededor de alfa y omega para estimar la fiabilidad de consistencia interna. Anales de psicología, 33(3), 755–782. https://doi.org/10.6018/analesps.33.3.268401
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L’autor conserva els drets d’autoria, i concedeix a REIRE els drets de la primera publicació de l’article.
Tots els continguts inclosos a la Revista d'Innovació i Recerca en Educació estan subjectes a la llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.
