La interfície urbana. una aproximació

Resum

Aquest article pretén reflexionar sobre el terme interfície, generant una visió o definició del mateix, que abasti tant en la comprensió, com en la conformació i disseny (espacial, formal i funcional) del seu espai físic, des del seu interès per a l’espai urbà.
L’article pretén acostar la definició d’interfície a una concepció espacial del mateix, en relació a l’espai urbà públic. Aquesta concepció es genera des de dues visions complementaries: 1) des de la capacitat vinculant de l’espai públic (carrer) en relació als usos i funcions, i d’aquests amb les xarxes i sistemes estructurants de la ciutat, i 2) des de l’ordenament i repartiment físic dels interfases en l’espai urbà, que es defineix en part pels graus de complementarietat, compatibilitat i interconnexió dels mateix.
La complexitat present, en relació a l’articulació dels diferents elements i agents urbans abans descrits, estableixen un perspectiva multi-escalar i canviant de la concepció teòrica i pràctica de la conformació de l’espai d’interfície a la ciutat.
No obstant això, indistintament de la naturalesa canviant dels agents urbans, que certament presenta una indefinició teòrica i inestabilitat en la conformació de l’espai d’interfície, es pot establir, a priori, un acostament tant formal, espacial i funcional com teòric, sobre la base d’un espai comú de suport, contenció i articulació, que per a aquest cas d’estudi és l’espai públic i més específicament carrer.