L’acció conjunta de la premsa i de la radiodifusió en l’ensenyament del català al final del franquisme: "Lliçons de català" (1975), d'El Noticiero Universal i Radio Peninsular de Barcelona

Resum

Aquest article analitza l’espai Lliçons de català, que van difondre El Noticiero Universal i Radio Peninsular de Barcelona el 1975, i que s’emmarca en la tradició dels mitjans de comunicació dels territoris de parla catalana d’estendre la normativa lingüística. La secció esmentada va divulgar coneixements sobre la llengua escrita ⎯ortogràfics, gramaticals i lèxics⎯ i, aprofitant el mitjà radiofònic, va oferir un model ortoèpic basat en el català central. Amb el suport de la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona, el curs objecte d’estudi va ser elaborat per Joan Badia i Josep Camprubí, respectant els dictàmens de l’Institut d’Estudis Catalans i d’acord amb el mètode desenvolupat per l’Instituto Superior de Idiomas Campo, aplicat també a l’ensenyament d’altres llengües. La versió que en va difondre Radio Peninsular de Barcelona va ser posada en antena per Maria Matilde Almendros i Esteve Bassols a partir dels guions preparats per aquest darrer. Els textos que es radiaven eren publicats el dia abans pel diari vespertí El Noticiero Universal i, posteriorment, van ser emesos per un conjunt d’emissores que cobrien el territori del Principat de Catalunya, les Illes Balears i Andorra. Les noranta-sis lliçons, acompanyades de vint-i-tres proves, van ser compilades en un llibre, que va ser reeditat en diverses ocasions.