Anàlisi del vocatiu als diàlegs literaris del segle XIV: Estudi contrastiu del "Libro del Cauallero Zifar" i del "Libro de Buen Amor"

Resum

L’anàlisi del progressiu canvi sintàctic i pragmàtic a la narrativa és fonamental per a comprendre la constitució de l’espanyol modern que parlem avui. Concretament, les seqüències de diàleg a les obres literàries són un dels mitjans fonamentals per estudiar l’oralitat passada, ja que poden suposar, de vegades, una representació de la parla col·loquial. Aquest treball abastarà l’estudi d’un dels fenòmens lingüístics més representatius que formen part del pla dialogal, el vocatiu, prenent com a objecte d’estudi dues obres literàries del segle xiv: Libro del Cauallero Zifar i El Libro de Buen Amor, totes dues de reconeguda importància per a la literatura espanyola. En aquest treball s’analitzaran les funcions del vocatiu a partir de la seva forma, pretenent així donar llum sobre el funcionament de les diferents estratègies comunicatives dels interlocutors del diàleg i del comportament lingüístic dels personatges dins de les obres literàries analitzades.