Diacronia dels verbs psicològics parasintètics: Estructura argumental i eventiva

Resum

L’objectiu d’aquesta recerca és examinar els canvis històrics que es produeixen en l’evolució dels verbs psicològics parasintètics en espanyol. Una perspectiva diacrònica ens permet advertir el canvi de productivitat que té lloc en la formació d’aquests verbs: de verbalitzacions deadjectivals creades amb el prefix en- i el sufix -ecer a verbalitzacions denominals formades amb el prefix a-. Així mateix, es traça l’evolució que han experimentat aquestes formacions, tant pel que fa a la seva estructura argumental com eventiva, ja que no sempre han presentat el mateix comportament sintàctic o aspectual. Es proposen, en conseqüència, diferents escenaris que representen els canvis esdevinguts. De tots ells, predomina l’escenari en el qual es documenten estructures pronominals i, posteriorment, estructures transitives no agentives. Alguns verbs, a més, acaben apareixent en estructures transitives agentives. De la mateixa manera, pot succeir que l’evolució s’origini en el sentit invers. En els casos en què s’identifiquen totes les estructures, es confirma un canvi cíclic evolutiu, mentre que, si únicament se'n diferencien dues, s’origina un canvi bidireccional. Es defensa que només poden considerar-se verbs psicològics aquells que presentin estativitat.