Pluricentrisme en català: aspectes sociolingüístics i lingüístics

Resum

Aquest treball estudia la llengua catalana com a llengua pluricèntrica. Després d’una aproximació al concepte de pluricentrisme, s’analitza el procés històric que ha desembocat en l’aparició de més d’una varietat estàndard en català. L’estudi se centra en el cas del País València, on l’adaptació de la normativa fabriana ha fet possible la consolidació d’una varietat estàndard valenciana en connivència amb l’Institut d’Estudis Catalans. Ara bé, les circumstàncies sociopolítiques valencianes han portat a la creació d’un centre codificador propi, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’estudi compara els aspectes ortogràfics, gramaticals i lèxics dels diferents models de llengua associats als diversos centres emissors i posa de manifest el simbolisme que adquireixen determinats trets lingüístics com a referents identitaris.