Llicències paremiològiques (i altres) dels tres torsimanys catalans de Franklin, Rojas i Rabelais: Gaietà Vidal 1868, Antoni Bulbena 1914 i Lluís Faraudo 1929
DOI:
https://doi.org/10.1344/AFEL.2015.5.9Paraules clau:
traducció paremiològica, Celestina, François Rabelais, Benjamin Franklin, Bulbena, Vidal i de Valenciano, Faraudo, Gargantua, Lo camí de la fortunaResum
LLICÈNCIES PAREMIOLÒGIQUES (I ALTRES) DELS TRES TORSIMANYS CATALANS DE FRANKLIN, ROJAS I RABELAIS: GAIETÀ VIDAL 1868, ANTONI BULBENA 1914 I LLUÍS FARAUDO 1929
Són nombrosos els autors del darrer terç del segle XIX i principis del XX que dediquen part de la seva obra a traslladar clàssics i autors contemporanis al català. La traducció juga durant la Renaixença i el Noucentisme un paper destacat en el procés de consolidació i recuperació del català com a llengua literària. En aquest context, ens proposem fer una pinzellada il lustrada dels criteris paremiològics de tres traductors catalans d’obres clàssiques de tres llengües majoritàries: anglès, castellà i francès. Els torsimanys mostren a bastament la seva competència paremiològica, tot i que es permeten algunes llicències, sovint enginyoses i amenes, que la professionalització de l’ofici de la traducció actual no admetria. Gaietà Vidal, el 1868, fa de Lo camí de la fortuna de Benjamin Franklin, obra estructurada al voltant de cent aforismes, un anostrament més semblant a una recreació que a una traducció; Antoni Bulbena, traductor “vitalici” del Quixot al català, trasllada 383 parèmies de La Celestina el 1914; i finalment, Lluís Faraudo, que gira a la nostra llengua obres de François Rabelais des de 1909, farcides de jocs lingüístics i manipulacions fraseològiques, publica Gargantua l’any 1929.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.