De la deíxis a la marcación discursiva: funciones y gramaticalización de ahora (bien)

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/AFEL2019.9.2

Paraules clau:

dixi, marcador discursiu, gramaticalització, transició discursiva, connexió contraargumentativa

Resum

En aquest treball analitzem les funcions discursives d'ara en les seves dues variants: la forma simple ara, característica de la llengua col·loquial, sol aparèixer en contextos d'immediatesa comunicativa (Beinhauer 1958 [1973: 109]; Santos 2003, Fonts 2009), mentre el connector ara bé constitueix un nexe del registre culte limitat gairebé exclusivament als textos de la distància comunicativa (Montolío 2000, Domínguez 2007). El nostre estudi rastreja en la història de l'espanyol el procés de gramaticalització per mitjà del qual aquest adverbi temporal ha adquirit usos discursius (Garachana 1998, Elvira 2009, Azofra 2010, Octavi de Toledo 2018), molts dels quals no han perviscut en la llengua actual, atès que fins al segle XIX no queden fixades les funcions que el connector té en l'espanyol contemporani i, en concret, la de connexió contraargumentativa amb la qual habitualment se l'identifica.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2019-12-27

Com citar

Borreguero Zuloaga, M. (2019). De la deíxis a la marcación discursiva: funciones y gramaticalización de ahora (bien). Anuari De Filologia. Estudis De Lingüística, 9, 19–58. https://doi.org/10.1344/AFEL2019.9.2