On the Political Use of the Reportative Conditional in Italian Newspapers

Resum

Les etiquetes condizionale riportivo (condicional reportatiu) o condizionale citativo (condicional quotatiu) s’empren per a descriure alguns usos del mode condicional en italià, particularment quan el condicional codifica que una informació no ha estat testimoniada de primera mà. Aquest ús del condicional és particularment freqüent en el llenguatge periodístic. Tanmateix, el condicional reportatiu també pot incorporar matisos epistèmics, els quals s’usen quan el parlant vol destacar que no es compromet amb la veritat de la informació reportada. Depenent del context, el condicional reportatiu pot ser o bé un marcador evidencial pur o bé un marcador evidencial amb matisos epistèmics. Alguns parlants experts d’italià exploten aquesta ambigüitat com una estratègia per a jugar amb aquestes dues interpretacions possibles. Aquesta estratègia és particularment significativa en contextos en què el parlant hauria de ser objectiu i, així doncs, cal que s’abstingui d’expressar el seu punt de vista epistèmic (epistemic stance) quan narra uns fets. En aquest article, en primer lloc, analitzo les diverses seccions de diaris en què apareix el condicional reportatiu i, tot seguit, em centro a examinar un ús particular del condicional reportatiu en els diaris italians, l’ús polític dels condicionals. Per això, duré a terme una anàlisi qualitativa d’alguns fragments de diaris publicats entre la segona meitat del segle XIX i avui. En particular, observarem que els periodistes sovint aprofiten les ambigüitats subjacents del condicional reportatiu en italià per desacreditar la posició política d’una persona (o grup) sense qüestionar-lo obertament.