Les perífrasis de modalitat en la prosa econòmic-política espanyola del segle XVIII

Resum

Aquest treball analitza el paradigma de les perífrasis de modalitat deber (de) + infinitiu, haber de + infinitiu, haber que + infinitiu i tener que + infinitiu en un corpus de tres textos representatius de la prosa culta del segle XVIII i pertanyents a l’àmbit de l’economia política. L’estudi de les dades segueix dos enfocaments. D’una banda, una anàlisi quantitativa avalua la freqüència d’ús cada perífrasi, identifica els valors semàntics principals que aquestes assumeixen (obligació/conveniència; necessitat/temps futur/epistemicitat), i examina una sèrie de variables morfosintàctiques, com ara el temps i mode del verb auxiliar, les persones gramaticals, la diàtesi verbal, i l’aspecte lèxic de l’infinitiu auxiliat. D’altra banda, es duu a terme una anàlisi textual qualitativa que aprofundeix en les funcions semàntiques de les estructures perifràstiques a partir del context i de la incidència de la tradicionalitat discursiva en la configuració lingüística de les obres que conformen el corpus.