L’oralitat simulada en els diàlegs de Baroja. Una comparativa entre Camino de perfección i El árbol de la ciencia

Resum

El present treball s’insereix en un projecte de recerca més ampli centrat en l’estudi descriptiu de l’estil sintàctic-discursiu de diverses novel·les representatives de la renovació formal de finals de segle XIX. En emmarcar-se en el paradigma concepcional d’oralitat-escripturalitat de Koch i Oesterreicher (2007 [1990]), la recerca inclou l’anàlisi de les figures de sintaxi, dissenyades inicialment per Blanche-Benveniste (1985) i aplicades a la descripció de mostres de mimesi de l’oralitat per López Serena (2007, 2022), en els diàlegs d’aquestes obres, amb la finalitat d’observar la simulació de la immediatesa comunicativa en un context novel·lístic en el qual diversos autors finiseculars van mostrar de manera expressa la intencionalitat de reproduir la llengua parlada en la seva creació literària. En concret, aquest article detalla els primers resultats de l’anàlisi dels diàlegs de diversos fragments de Camino de perfección i El árbol de la ciencia, obres d’un autor especialment criticat pels seus coetanis per la seva propensió a la naturalitat. L’estudi permetrà comprovar si Baroja va ser un precursor de la modernitat novel·lística en la simulació literària de l’oralitat, atribuïda fins ara només a escriptors de postguerra.