Comunicació de males notícies en context sanitari
DOI:
https://doi.org/10.1344/LSC-2021.19.8Paraules clau:
Males notícies, comunicació, sanitatResum
Malgrat considerar-se una pràctica clínica de menor rellevància, la comunicació de males notícies en context sanitari és una de les tasques més difícils i amb major impacte emocional tant per a la persona atesa i els familiars propers com per al mateix metge. Si bé el pacient és, en aquest cas, l’eix central de la situació, tots els interlocutors experimenten dificultats pròpies que poden impedir una comunicació eficient, comportar conseqüències emocionals negatives i, en última instància, deteriorar la relació sanitària. En aquest sentit, és important reconèixer les veus de tots els protagonistes d’aquesta interacció i identificar quins són els reptes que cal afrontar a cada cas per poder atendre les seves necessitats i aconseguir una comunicació satisfactòria.
Biografies de l'autor/a
Marta Consuegra-Fernández, Universitat de Barcelona
Alejandra Fernández-Trujillo, Corporació Sanitària Parc Taulí Hospital Universitari
Unitat de Cures Intensives, Corporació Sanitària Parc Taulí Hospital Universitari, Barcelona
Referències
Añel-Rodríguez, R. M., Cambero-Serrano, M. I., i Irurzun-Zuazabal, E. (2015). Análisis de las reclamaciones de pacientes en Atención Primaria: una oportunidad para mejorar la seguridad clínica. Revista de Calidad Asistencial, 30(5), 220–225. https://doi.org/10.1016/j.cali.2015.04.007
Bascuñán, M., Roizblatt, A. i Roizblatt, D. (2007). Giving bad news in medicine: an exploratory study. Rev Med Univ Navarra, 51(2), 28–31. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/17886712/
Bascuñán R., M. L. (2013). Comunicación de “malas noticias” en salud. Revista Médica Clínica Las Condes, 24(4), 685–693. https://doi.org/10.1016/s0716-8640(13)70208-6
Brewin, T. i Sparshott, M. (1996). Relating to the Relatives: Breaking Bad News, Communication and Support. CRC Press. https://www.amazon.es/Relating-Relatives-Breaking-Communication-Support/dp/1857750810
Buckman, R. (1984). Breaking bad news: Why is it still so difficult? British Medical Journal, 288(6430), 1597–1599. https://doi.org/10.1136/bmj.288.6430.1597
Campbell, I. (2021). Paramedic delivery of bad news: A novel dilemma during the COVID-19 crisis. Journal of Medical Ethics, 47(1), 16–19. https://doi.org/10.1136/medethics-2020-106710
Caswell, G., Pollock, K., Harwood, R. i Porock, D. (2015). Communication between family carers and health professionals about end-of-life care for older people in the acute hospital setting: A qualitative study. BMC Palliative Care, 14(1). https://doi.org/10.1186/s12904-015-0032-0
Consuegra, M., Girbal, E., Escarrabill, J. i Sitges, M. (2020). Análisis de la comunicación médico-paciente en el Hospital Clínic: diferencias autoperceptuales entre médicos y pacientes. XPA & Health Communication, 0(3). http://www.xpabcn.com/revista/index.php/XPAHC/article/view/31
De Moura Villela, E. F., Bastos, L. K., De Almeida, W. S., Ana, Pereira, A. O., De Paula Rocha, M. S., De Oliveira, F. M. i Bollela, V. R. (2020). Effects on Medical Students of Longitudinal Small-Group Learning about Breaking Bad News. The Permanente Journal, 24. https://doi.org/10.7812/TPP/19.157
DeForest, A. (2019). Better words for better deaths. New England Journal of Medicine, 380(3), 211–213. https://doi.org/10.1056/NEJMp1810018
Dos Santos, K. L., Gremigni, P., Casu, G., Zaia, V., i Montagna, E. (2021). Development and validation of The Breaking Bad News Attitudes Scale. BMC Medical Education, 21(1), 196. https://doi.org/10.1186/s12909-021-02636-5
Fallowfield, L. i Jenkins, V. (2004). Communicating sad, bad, and difficult news in medicine. The Lancet, 363(9405), 312–319. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(03)15392-5
García Díaz, F. (2006). Comunicando malas noticias en Medicina: recomendaciones para hacer de la necesidad virtud. Medicina Intensiva, 30(9). http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0210-56912006000900006
Junta de Andalucía (2010). Ley 2/2010, de 8 de abril, de Derechos y Garantías de la Dignidad de la Persona en el Proceso de la Muerte. https://www.juntadeandalucia.es/boja/2010/88/1
Kelley, A. S. i Morrison, R. S. (2015). Palliative Care for the Seriously Ill. New England Journal of Medicine, 373(8), 747–755. https://doi.org/10.1056/NEJMra1404684
Maynard, D. W. (2017). Delivering bad news in emergency care medicine. Acute Medicine & Surgery, 4(1), 3–11. https://doi.org/10.1002/ams2.210
Moore, P. J., Adler, N. E. i Robertson, P. A. (2000). Medical malpractice: The effect of doctor-patient relations on medical patient perceptions and malpractice intentions. Western Journal of Medicine, 173(4), 244–250. https://doi.org/10.1136/ewjm.173.4.244
Oken, D. (1961). What to Tell Cancer Patients: A Study of Medical Attitudes. JAMA: The Journal of the American Medical Association, 175(13), 1120–1128. https://doi.org/10.1001/jama.1961.03040130004002
Phipps, L. L. i Cuthill, J. D. (2002). Breaking bad news: a clinician’s view of the literature. Ann R Coll Physicians Surg Can, 35(5), 287–293. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/12812230/
Ptacek, J. T. i Eberhardt, T. L. (1996). Breaking Bad News. JAMA, 276(6), 502. https://doi.org/10.1001/jama.1996.03540060072041
Rodríguez Pérez, A. I. i Joga, M. do M. (2010). Análisis de las reclamaciones de los usuarios de un área de atención primaria. Cuadernos de Atención Primaria, 17(2), 92–96. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3321103
Rosen, S. i Tesser, A. (1970). On Reluctance to Communicate Undesirable Information: The MUM Effect. Sociometry, 33(3), 253. https://doi.org/10.2307/2786156
Rubio Arribas, V., Sampedro Martínez, E., Zapirain Sarasola, M., Gil Benito, I., Ayechu Redin, S. i Tapiz Ibáñez, V. (2004). Diagnóstico: cáncer. ¿Queremos conocer la verdad? Atención Primaria, 33(7), 368–373. https://www.elsevier.es/es-revista-atencion-primaria-27-pdf-13060758
Russell, B. J. i Ward, A. M. (2011). Deciding what information is necessary: Do patients with advanced cancer want to know all the details? Cancer Management and Research, 3(1), 191–199. https://doi.org/10.2147/CMR.S12998
Sanders, J. (2015). Finding the Right Words at the Right Time — High-Value Advance Care Planning. New England Journal of Medicine, 372(7), 598–599. https://doi.org/10.1056/nejmp1411717
Scarff, C. E., Bearman, M., Chiavaroli, N. i Trumble, S. (2019). Keeping mum in clinical supervision: private thoughts and public judgements. Medical Education, 53(2), 133–142. https://doi.org/10.1111/medu.13728
Smith, R. (2001). Why are doctors so unhappy? There are probably many causes, some of them deep. BMJ, 322(7294), 1073–1074. https://doi.org/10.1136/bmj.322.7294.1073
Sobrino López, A. (2008). Comunicación de malas noticias. Seminarios de La Fundacion Espanola de Reumatologia, 9(2), 111–122. https://doi.org/10.1016/S1577-3566(08)74928-5
Sullivan, R. J., Menapace, L. W. i White, R. M. (2001). Truth-telling and patient diagnoses. Journal of Medical Ethics, 27(3), 192–197. https://doi.org/10.1136/jme.27.3.192
Tanco, K., Rhondali, W., Perez-Cruz, P., Tanzi, S., Chisholm, G. B., Baile, W., Frisbee-Hume, S., Williams, J., Masino, C., Cantu, H., Sisson, A., Arthur, J. i Bruera, E. (2015). Patient perception of physician compassion after a more optimistic vs a less optimistic message: A randomized clinical trial. JAMA Oncology, 1(2), 176–183. https://doi.org/10.1001/jamaoncol.2014.297
VandeKieft, G. K. (2001). Breaking bad news. Am Fam Physician, 64. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/11775763/
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2021 Marta Consuegra-Fernández
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor conserva els drets d'autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
Els articles seran publicats sota una llicència de Creative Commons 
