Els desafiaments ètics de la infodèmia. A propòsit de la COVID-19
DOI:
https://doi.org/10.1344/LSC-2021.19.7Paraules clau:
ètica, COVID-19, comunicació, deontologia, infodèmiaResum
La pandèmia generada per la COVID-19 ha significat un desafiament per als mitjans de comunicació, ja que ha propiciat un volum immens d’informació en molt poc temps. S’ha hagut d’informar la ciutadania de manera precipitada en un clima d’incertesa. I això ha cristal·litzat en una infodèmia, la qual ha generat desconcert i desinformació. En aquest article exposem el fenomen de la infodèmia i tot el que ha generat al seu voltant (fake news com, per exemple, mites, falses creences, idees conspiradores, etc.). En segon lloc, presentem algunes idees ètiques i deontològiques per poder guiar el procés comunicatiu, de manera que els mitjans de comunicació puguin informar amb rigor, fiabilitat i respecte a la ciutadania perquè tinguin una opinió fonamentada, contrastada i argumentada. Aquesta pretensió ha de ser concebuda pels mateixos professionals de la comunicació com una obligació ètica i deontològica cap a la ciutadania.
Biografia de l'autor/a
Sergio Ramos Pozón, Universitat de Barcelona
Professor lector, Escola d’Infermeria, Universitat de Barcelona
Referències
Aristòtil (2000). Ética a Nicómaco. Madrid: Gredos.
Bauchner, Howard; Fontanarosa, Phil i Golub, Robert (2020). «Evaluation and Peer Review During a Pandemic: How Journals Maintain Standards». Jama, 324(5): 453–454.
Comitè de Bioètica de Catalunya (2004). Consideracions ètiques entorn de la informació sanitària. Disponible a: https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_Sistema_de_salut/CBC/recursos/documents_tematica/conectiques01.pdf [Consultat el 21 de maig de 2021.]
Davido, Benjamin; Lansaman, Thibaud; Bessis, Simon; Lawrenc, Christine; Alvarez, Jean-Claure; Mascitti, Hélène, Bouchand, Frédérique; Moi Ne, Pierre; Perronne, Véronique et al. (2020). «Hydroxychloroquine plus azithromycin: a potential interest in reducing in-hospital morbidity due to COVID-19 pneumonia (HI-ZY-COVID)?» Disponible a: https://www.medrxiv.org/content/10.1101/2020.05.05.20088757v2.full.pdf [Consultat el 21 de maig de 2021.]
Duplaga, Mariusz (2020). «The Determinants of Conspiracy Beliefs Related to the COVID-19 Pandemic in a Nationally Representative Sample of Internet Users». Int. J. Environ. Res. Public Health, 17, 7818; doi:10.3390/ijerph17217818.
Mehra Mr.; Sesai Ss.; Ruschitzka, F. i Patel An. (2020). «Hydroxychloroquine or chloroquine with or without a macrolide for treatment of COVID-19: a multinational registry analysis». Lancet. <https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)31180-6>
López de Lerma, Jesús (2018). «El derecho a recibir información veraz en el sistema constitucional. El ejercicio profesional del periodismo como garantía democrática». Estudios de Deusto, 66(2): 435-459. <http://dx.doi.org/10.18543/ed-66(2)-2018pp435-459>
Kolluri, Kikhil i Murthy, Dhiraj (2021). «CoVerifi: A COVID-19 news verification system». Online Soc Netw Media.
Maciá, Carlos (2020). «COVID-19 en portada: radiografía ética de la cobertura fotográfica de la pandemia en España». Revista española de comunicación en salud, Suplemento 1, S42-S58. <https://doi.org/10.20318/recs.2020.5435>
Moscadelli, Andrea; Albora, Giuseppe; Biamonte, Massimiliano et al. (2020). «Fake News and Covid-19 in Italy: Results of a Quantitative Observational Study». Int. J. Environ. Res. Public Health, 17, 5850.
Naeem, Salman; Bhatti, Rubina i Khan, Aqsa (2020). «An exploration of how fake news is taking over social media and putting public health at risk». Health Info Libr J.
Organització Mundial de la Salut (2020). Entender la información y la desinformación en la lucha contra el COVID-19. Disponible a: <https://iris.paho.org/bitstream/handle/10665.2/52053/Factsheet-Infodemic_spa.pdf?sequence=14&isAllowed=y> [Consultat el 21 de maig de 2021.]
Palayew, Adam; Norgaard, Ole; Safreed-Harmon, Kelly et al. (2020). «Pandemic publishing poses a new COVID-19 challenge». Nature Human Behaviour, 4: 666-669.
Roozenbeek, Jon; Schneider, Claudia; Dryhurst, Sarah et al. (2020). «Susceptibility to misinformation about COVID-19 around the world». R. Soc. Open Sci, 7: 201199. <http://dx.doi.org/10.1098/rsos.201199>
Segura, Andreu (2019). «L’ètica de la ignorancia (i de la incertesa) i la iatrogènia, un problema de salut pública», Revista Bioètica i Dret, 45: 11-24.
Yusof, Aimi; Muuti, Muhamad; Ariffin, Lidya et al. (2020). «Sharing Information on COVID-19: the ethical challenges in the Malaysian setting». Asian Bioeth Rev, 25 de juny: 1-13.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2021 Sergio Ramos Pozón
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor conserva els drets d'autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
Els articles seran publicats sota una llicència de Creative Commons 
