Comunicació, ambigüitat i variació funcional. Una visió introductòria
DOI:
https://doi.org/10.1344/LSC-2021.19.2Paraules clau:
comunicació, ambigüitat, variació, registres, literatura, llenguatge correntResum
L’ambigüitat és un fenomen inherent a molts processos comunicatius, i comporta, en sentit estricte, una interpretació ambivalent d’un missatge; en sentit ampli es fa servir el terme també com a sinònim de «vaguetat». L’ambigüitat difereix especialment segons el registre o varietat funcional del llenguatge que es consideri: en l’article s’analitza el fenomen en relació amb el llenguatge corrent, el literari i els llenguatges d’especialitat (tecnolectes), i s’apunten diferents estratègies pragmàtiques i discursives que expliquen el perquè de les diferències.
Biografia de l'autor/a
Lluís Payrató, Universitat de Barcelona
Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Universitat de Barcelona
Referències
Cabré, M. Teresa (2004): “¿Lenguajes especializados o lenguajes para propósitos específicos?”. Foro Hispánico: Revista Hispánica de Flandes y Holanda 26, 19-33.
Coromines, Joan (1980-1987): Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial (esmentat com DECat).
Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans (2a ed., 2007, esmentat com DIEC).
Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (23a ed., 2014, esmentat com DRAE).
Eliasson, Stig (2015): “The birth of language ecology: interdisciplinary influences in Einar Haugen's ‘The ecology of language’”. Language Sciences 50, 78-92.
Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998 (esmentat com GDLC).
Grice, H. Paul (1975): “Logic and conversation”. Cole, P.; Morgan, J. L. (eds.): Syntax and Semantics 3. Speech Acts. New York: Academic Press, 41-5 (trad. esp.: “Lógica y conversación”. Valdés, L. Ml. (ed.): La búsqueda del significado. Tecnos - Universidad de Murcia, 1991, 511-530).
Halliday, M. A. K. (1978): Language as Social Semiotics. The social interpretation of language and meaning. London: Edward Arnold (trad. esp.: El lenguaje como semiótica social. La interpretación social del lenguaje y del significado. México: Fondo de Cultura Económica, 1982].
Jakobson, Roman (1960): “Linguistics and poetics”. Sebeok, T. A. (ed.): Style in language. Cambridge, Mass.: M.I.T., 350-377 (trad. cat.: “Lingüística i poètica”. Lingüística i poètica i altres assaigs. Barcelona: Edicions 62, 1969, 39-78).
Leech, Geoffrey (1983): Principles of pragmatics. London: Longman.
Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. https://www.ccma.cat/llibredestil/index-guia-editorial [Consulta: 2 febrer 2021].
López Guix, Juan G. (2017): “Doce versiones del «Jabberwocky» de Lewis Carroll: una propuesta de valoración poética”. Estudios de Traducción 7, 49-75.
López Sanjuán, Victoria (2007): “Sublenguajes y lenguas de fines específicos, ¿términos equivalentes y diferentes enfoques?”. Odisea 9, 109-121. [Consulta: 2 febrer 2021].
Payrató, Lluís (1996): Català col·loquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana. València: Publicacions de la Universitat de València (3a ed.; 1a ed., 1988).
Payrató, Lluís (2010): Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l’anàlisi funcional de textos. Barcelona: Editorial UOC (2a ed.; 1a ed., 2003).
Payrató, Lluís (2018): Introducción a la pragmàtica. Una perspectiva sobre el lenguaje en acción. Madrid: Síntesis.
Pérez Saldanya, Manel; Mestre, Rosanna; Sanmartín, Ofèlia (1998): Diccionari de lingüística. València: Colomar Editors.
Popova, Yanna (2002): “The figure in the carpet. Discovery and re-cognition”. Semino, E.; J. Culpeper (ed.): Cognitive Stylistics: Language and Cognition in Text Analysis. Amsterdam: John Benjamins.
Rubio, Jaime (2020): “¿Saben los demás que estoy sonriendo? Así superamos la barrera comunicativa de la mascarilla”. El País, Verne, 16 de maig del 2020 <https://verne.elpais.com/verne/2020/05/13/articulo/1589374407_261002.html> [Consulta: 2 febrer 2021].
Sanjaume, Margarida (dir.) (2019): Llibre d’estil de les lleis i altres textos del Parlament de Catalunya. Parlament de Catalunya.
<https://www.parlament.cat/document/intrade/292654> [Consulta: 2 febrer 2021].
Saville-Troike, Muriel (2002): The Ethnography of Communication. An Introduction. Oxford: Blackwell (3a ed.; 1a ed., 1982).
Schegloff, Emanuel a. (1985): “On some questions and ambiguities in conversation”. Atkinson, J. M. (ed.): Structures of Social Action. Cambridge: Cambridge University Press, 28-52.
Sennet, Adam (2016): “Ambiguity”. The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Spring 2016 Edition). Zalta, E. N. (ed.). <https://plato.stanford.edu/archives/spr2016 /entries/ ambiguity [Consulta: 2 febrer 2021].
Viana, Amadeu (1998): “Lewis Carroll: Jabberwocky 1998”. Els Marges: revista de llengua i literatura 62, 59-62. <https://www.raco.cat/index.php/Marges /article/view/111285> [Consulta: 2 febrer 2021].
Wittgenstein, Ludwig (1953): Philosophical Investigations. New York: Macmillan.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2021 Lluís Payrató
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor conserva els drets d'autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
Els articles seran publicats sota una llicència de Creative Commons 
