Dir el dret: comprensibilitat i excés nominal, un repte pendent

Autors/ores

  • Agustí Pou Pujolràs Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.1344/LSC-2021.19.3

Paraules clau:

llenguatge jurídic, objectivitat del text, comprensibilitat, impersonalització, nominalització

Resum

El jurista té molt en compte els principis d’objectivitat i de precisió a l’hora de redactar els seus textos professionals. Per aquesta raó, utilitza diversos recursos que posen en relleu l’absència de la seva subjectivitat (impersonalització) i els seus coneixements tècnics (tecnicisme). Ara bé, moltes vegades el resultat contradiu l’objectiu pretès, i també la comprensibilitat del text se’n ressent. Aquesta conseqüència no desitjada no s’avé amb els corrents que advoquen per la claredat del llenguatge jurídic i pel dret a comprendre’l que té la ciutadania.

Un dels recursos més freqüentment utilitzats és la nominalització. La construcció textual basada en estructures nominals despersonalitza el text, li resta agilitat i el satura de conceptes pretesament tècnics fins a fer-lo difícilment comprensible. Una selecció d’exemples extrets de textos judicials il·lustra les formes més recurrents en aquest subllenguatge jurídic, els objectius que persegueixen i les distorsions que generen.

Biografia de l'autor/a

Agustí Pou Pujolràs, Universitat de Barcelona

Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Universitat de Barcelona

Referències

Alcaraz Varó, Enrique; Hugues, Brian (2002). El español jurídico. Barcelona: Ariel.

Andrés Ibáñez, Perfecto (2001). «La argumentación probatoria y su expresión en la sentencia». A: Bayo Delgado, Joaquín (coord.). Lenguaje Forense. Madrid: Consejo General de Poder Judicial (Estudios de Derecho Judicial, 32), 9-34.

Arnall Duch, Anna (2019). Llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur. Estudis sobre la variació terminològica, la història, els recursos, el model lingüístic i l'ús del LJC. Tesi. Universitat Pompeu Fabra.

<https://www.tdx.cat/handle/10803/667603#page=1>

Artigas, Rosa (2007). «Sobre modalització i context». Articles. Revista de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 42, 22-32.

<https://www-grao-com.sire.ub.edu/es/producto/sobre-modalitzacio-i-context-ar04215024>

Barrajón López, Elisa; Lavale Ortiz, Ruth M. (2013). «Los recursos de impersonalidad en el lenguaje jurídico y en el lenguaje médico». Revista de Español Vivo, 99, 25-50.

Braceras, Natividad; Carretero, Cristina (2016). «Por una justicia comprensible para el ciudadano». Confilegal (24 de novembre de 2016).

<https://confilegal.com/20161124-justicia-comprensible-ciudadano/>

-- (2016). «Una justícia moderna debe ser una justícia comprensible», Confilegal (5 de setembre de 2016).

<https://confilegal.com/20160905-una-justicia-moderna-una-justicia-comprensible/>

Campo Moreno, Juan Carlos (2019). «El futuro de la modernización del lenguaje jurídico». Revista del Ministerio Fiscal. Lenguaje jurídico y comunicación, 8, 58-71.

<https://www.fiscal.es/documents/20142/b35363a9-d8ad-c67c-0867-ab068a10762e>

Carretero González, Cristina (2015). «La claridad y el orden en la narración del discurso jurídico». Revista de Llengua i Dret, 64 63-85.

<http://dx.doi.org/10.2436/20.8030.02.116>

Carretero González, Cristina; Fuentes Gómez, Julio Carlos (2019). «La claridad del lenguaje jurídico». Revista del Ministerio Fiscal. Lenguaje jurídico y comunicación, 8, 7-40.

Cassany, Daniel (2005). «Plain Language in Spain». Clarity, 53, 41-44.

<https://www.researchgate.net/publication/274311250_Plain_language_in_Spain>

Castellón Alcalá, Heraclia (2006). «Empleos actuales del lenguaje administrativo. Enfoques recientes de estudio». Revista de Llengua i Dret, 46, 181-203.

<http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/808/n46-castellon-es.pdf>

Cazorla Prieto, Luis María (2007). El lenguaje jurídico actual. Cizur Menor: Thomson Aranzadi.

-- (2016). «El lenguaje de las sentencias». Abogados. Revista del Consejo General de la Abogacía, 98, 14-16.

<https://www.abogacia.es/wp-content/uploads/2016/06/download-98.pdf>

Comissió Europea (2011). How to write clearly (en tots el idiomes oficials de la UE).

<https://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/c2dab20c-0414-408d-87b5-dd3c6e5dd9a5>

Cuenca Ordinyana, Maria Josep (2007). «Modalització i text argumentatiu». Articles. Revista de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 42, 33-43.

<https://www-grao-com.sire.ub.edu/es/producto/modalitzacio-i-text-argumentatiu-ar04215027>

De la Cuadra Fernández, Bonifacio (1998). «Visión periodística del lenguaje judicial». A: Bayo Delgado, Joaquín (dir.) Lenguaje judicial. Madrid: Consejo General del Poder Judicial, 87-108.

Duarte Montserrat, Carles (1998). «Lenguaje adminisrativo y lenguaje jurídico». A: Bayo Delgado, Joaquín (dir.). Lenguaje judicial. Madrid: Consejo General del Poder Judicial, 39-85.

-- (2011). «El lenguaje jurídico catalán, entre la tradición y la modernidad». A: Montolío, Estrella (ed.). Hacia la modernización del discurso jurídico. Barcelona: Publicacions i Edicions UB, 125-130.

Duarte, Carles; Martínez, Anna (1995). El lenguaje jurídico. Buenos Aires: AZ Editora.

Estopà Casals, Anna; Garcia Ginestà, Cristina (2003). Manual de llenguatge judicial. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia i Interior.

<http://justicia.gencat.cat/web/.content/documents/arxius/doc_15900972_1.pdf>

García Asensio, M. Ángeles; Polanco, Fernando (2011). «Solemnidad, formalidad e (in)inteligibilidad. La selección léxica y la normativa lingüística en la redacción de documentos judiciales». A: Montolío, Estrella (ed.). Hacia la modernización del discurso jurídico. Barcelona: Publicacions i Edicions UB, 195-210.

Gómez Font, Alberto; Peña Arsuaga, María (redactors) (2006). Libro de estilo Garrigues. Cizur Menor: Aranzadi (també una versió catalana de 2010).

González Salgado, José Antonio (2009). «El lenguaje jurídico del siglo XXI». La Ley, 7209, 1-5.

<https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5110481>

-- (2015). «Problemas de precisión del discurso jurídico (aproximación desde el ámbito de la asesoría lingüística)». Revista de Llengua i Dret, 64, 47-62.

<http://dx.doi.org/10.2436/20.8030.02.115>

Grau i Tarruell, Maria (2000). «A propòsit de la subjectivitat». Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, 19, 41-49.

<https://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/127842>

-- (2003). La modalització: manifestacions de la subjectivitat lingüística en els discursos acadèmics orals i escrits. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

<https://www.tdx.cat/handle/10803/4830#page=1 >

-- (2007). «Modalització i ús de la llengua». Articles. Revista de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 42, 9-21.

<https://www-grao-com.sire.ub.edu/es/producto/modalitzacio-i-us-de-la-llengua-ar04215023>

Henríquez Salido, Maria do Carmo; Varela Portela, Concepción (2010). «La lengua especializada en la doctrina del Tribunal Constitucional». Revista de Llengua i Dret, 54, 33-78.

<http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/2346>

Hernando Cuadrado, Luis Alberto (2003). El lenguaje jurídico. Madrid: Editorial Verbum.

Kimble, Joseph (1994-1995). «Answering the critics of Plain Language». Scribes Journal of Legal Writing, 5, 51-86.

Mattila, Heikki E.S. (2009). «Los cambios del lenguaje administrativo y jurídico en el mundo de hoy. Un balance comparativo de los últimos veinticinco años». Revista de Llengua i Dret, 51, 17-37.

<http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/2262>

Méndez García de Paredes, Elena (2003). «Nominalización y tipo de texto». A: Estudios ofrecidos al profesor José Jesús de Bustos Tovar. (vol. 2) Madrid: Servicio de Publicaciones de la Universidad Complutense, 1015-1032.

<http://hdl.handle.net/11441/25137>

Ministerio de Justicia (2011). Informe de la Comisión de modernización del lenguaje jurídico, Madrid: Ministerio de Justicia.

<https://www.administraciondejusticia.gob.es/paj/PA_PAGAJgenerico/descarga/Informe%20de%20la%20Comisi%C3%B3n%20de%20Modernizaci%C3%B3n%20del%20Lenguaje%20Jur%C3%ADdico.pdf?idFile=41ae8714-a3a7-462e-b496-6da3ffcb7421>

Montolío, Estrella (2011). «La situación del discurso jurídico español. Estado de la cuestión y algunas propuestas de mejora». A: Montolío, Estrella (ed.). Hacia la modernización del discurso jurídico. Barcelona: Publicacions i Edicions UB, 65-91.

-- (2019). «Hacer más claro el discurso judicial. Propuestas lingüísticas de optimización». Revista del Ministerio Fiscal. Lenguaje jurídico y comunicación, 8, 72-95.

<https://www.fiscal.es/documents/20142/b35363a9-d8ad-c67c-0867-ab068a10762e>

Montolío, Estrella; López Samaniego, Anna (2008). «La escritura en el quehacer judicial. Estado de la cuestión y presentación de la propuesta aplicada en la Escuela Judicial de España». Revista Signos, 41, 33-64.

Montolío Durán, Estrella; Tascón, Mario (2020). El derecho a entender. La comunicación clara, la mejor defensa para la ciudadanía. Madrid: Los Libros de la Catarata.

Morales López, Esperanza (2013). «Anàlisi del discurs i complexitat». Llengua, Societat i Comunicació, 11, 6067.

< https://doi.org/10.1344/LSC-2013.11.9>

Muñoz Machado, Santiago (dir.) (2017). Libro de estilo de la Justicia. Madrid: Real Academia Española de la Lengua, Consejo General del Poder Judicial, Espasa.

Núñez Sánchez, Ángel (2019). «El derecho a comprender». Revista del Ministerio Fiscal. Lenguaje jurídico y comunicación, 8, 96-113.

<https://www.fiscal.es/documents/20142/b35363a9-d8ad-c67c-0867-ab068a10762e>

Peral Parrado, María (dir.) (2011). El lenguaje jurídico en los medios. Madrid: Ministeri de Justícia.

Poblete, Claudia Andrea; Fuenzalida González, Pablo (2018). «Una mirada al uso de lenguaje claro en el ámbito judicial latinoamericano». Revista de Llengua i Dret, 69, 119-138.

<http://dx.doi.org/10.2436/rld.i69.2018.3051>

Prieto de Pedro, Jesús (1991). Lenguas, lenguaje y derecho. Madrid: Civitas.

Salvador, Vicent (2000). «L’estil nominalitzat». Caplletra, 29, 69-82.

<https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4970>

Sánchez henández, Ana (2011). «Razones y objetivos quemotivaron la creación de la Comisión de Modernización del Lenguaje Jurídico por acuerdo del Consejo de Ministros de 30 de diciembre de 2009». A: Montolío, Estrella (ed.). Hacia la modernización del discurso jurídico. Barcelona: Publicacions i Edicions UB, 25-37.

Steinberg, Erwin R (1991). Plain Language. Principles and practice. Detroit: Wayne State University Press.

Strandvik, Ingemar (2011). «La modernización del lenguaje jurídico en Suecia: ¿enseñanzas aplicables a otras tradiciones». A: Montolío, Estrella (ed.). Hacia la modernización del discurso jurídico. Barcelona: Publicacions i Edicions UB, 131-149.

-- (2019). «La comunicació jurídica i la claredat. L’exemple de Suècia». Blog de la Revista de Llengua i Dret.

<https://eapc-rld.blog.gencat.cat/2019/01/31/la-comunicacio-juridica-i-la-claredat-lexemple-de-suecia-ingemar-strandvik/>

Taranilla, Raquel; Yúfera, Irene (2011). «Historias y argumentos. Operaciones textuales para narrar y argumentar en los textos judiciales». A: Montolío, Estrella (ed.). Hacia la modernización del discurso jurídico. Barcelona: Publicacions i Edicions UB, 161-178.

Wydick, Richard C. (2005). «Plain English for Lawyers». Durham: Carolina Academic Press.

Descàrregues

Publicades

2021-11-19