Mediació, conflictes i salut: el paper del llenguatge i la comunicació
DOI:
https://doi.org/10.1344/LSC-2023.21.7Paraules clau:
mediació, resolució de conflictes, salut, llenguatge, comunicació no violentaResum
Fa més de 10 anys que la mediació en salut s’ha proposat com una alternativa pacífica de gestió de conflictes que aporta benestar, entesa, reconeixement, desjudicialització de conflictes. Tot i els avenços en el seu coneixement, encara no podem dir que el seu ús estigui establert com una eina clau de resolució de conflictes en aquest àmbit, però té la capacitat de transformació i gestió positiva dels conflictes. La mediació pot ser vista com la intervenció, principalment a través del llenguatge i la comunicació, en les relacions interpersonals i intergrupals amb l’objectiu de resoldre un conflicte. La mediació ha de fer possible la prevenció i l’educació per minimitzar les reclamacions sanitàries, millorar la qualitat assistencial i cuidar les relacions interpersonals. Per això, en aquest treball plantegem la necessitat de considerar, ara més que mai, el paper del llenguatge i la comunicació en les relacions sanitàries en la mediació en salut.
Biografia de l'autor/a
Immaculada Armadans, Universitat de Barcelona
Referències
Armadans, Imma (2008). «La mediació en l’àmbit de la salut: una nova opció alternativa de gestió de conflictes». Anuari de psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia, 12(2), 111-125.
Armadans, Imma; Aneas, Assumpta; Soria, Miguel Ángel; Bosch, Lluís (2009). «La mediación en el ámbito de la salud». Revista Medicina Clínica, 33 (5), 187.
Armadans, Imma; Mola, Bruna; Aneas Assumpta; Esparrica, Judith; Monge, Eva; Igual, Blanca (2010). «La mediació en l’àmbit de la salut». Llibre Blanc de la mediació a Catalunya, 518-583.
Armadans, Imma; Gallego Granero, Enrique; Rodríguez Fernández, Yolanda (2021). «La mediación de conflictos y la alerta sanitaria en un hospital de agudos». Anuario de mediación y solución de conflictos, 8, 129-158.
Bonafé-Schmitt, John Paul (2007). Les mediations dans le domaine de la santé. Mediation et Santé [ponència]. Faculté de droit de l’Université de Neuchâtel, dans le cadre d’une collaboration entre l’IDS et le CEMAJ.
Bustos-Valens, Daniela (2022). «Una propuesta de análisis de los profesionales de la salud como segundas víctimas de la pandemia». Revista de Victimología/Journal of Victimology, 13, 91-112.
Carnero de Blas, María (2012). «Mediando en salud: una propuesta de mediación sanitaria en hospitales». Revista de Mediación, 10: 13-18.
Consuegra-Fernández, Marta; Fernández-Trujillo, Alejandra (2021). «Comunicació de males notícies en context sanitari». Llengua, societat i comunicació, 67-74.
Danet, Alina (2020). «La comunicación noviolenta entre teoría y práctica. Una revisión sistemàtica». Revista de Paz y Conflictos, 13(1), 35-55.
Deutsch, Morton (1969). «Conflicts: Productive and destructive». Journal of Social Issues, 25(1), 7-42.
De Diego Vallejo, Raul; Guillen Gestos, Carlos (2006). Mediación. Procesos, tácticas y técnicas. Madrid: Pirámide.
Dal Santo, Marta Alicia (2022). «El proceso de mediación y su importancia para la Cultura de Paz». Perspectivas de las Ciencias Económicas y Jurídicas, 12(1).
García Jurado, Anna Belén; Elgoibar, Patricia; Díaz Medina, Francisco José, Munduate Jaca, Lourdes; Euwema, Martín (2022). «Healthcare workers’ survival in times of COVID-19: The need for social dialogue». Revista Internacional de Organizaciones, 29, 35-55.
Marine, Albert; Ruotsalainen, Jani H.; Verbeek, Jos H.; Serra, Consol (2006). «Preventing occupational stress in healthcare workers». Cochrane Database of Systematic Reviews, 4. Article núm.: CD002892.
Maslow, Abraham (1994). La personalidad creadora. Barcelona: Kairós.
Munuera Gómez, Pilar (2020). «La mediación sanitaria en Chile». Revista médica de Chile, 148(6), 792-798.
Redorta, Josep; Francesc, Josep Maria (2016). «Afrontar els conflictes en el món sanitari». Annals de Medicina, 99, 162-165.
Reyna, Luis Antonio (2021). «Comunicación en salud y atención primaria. Retos y propuestas de solución». Promoc. Salud, 26 (1), 15-16.
Rodríguez Suárez, Nathalia; Prieto Martínez, Paula (2021). «Rol del lenguaje en la humanización de la salud». Revista de Bioética y Derecho, 52, 105-120.
Rosenberg, Marshall B.; Chopra, Deepak (2015). Nonviolent communication: a language of life: life-changing tools for healthy relationships. Encinitas, CA, Puddledancer Press.
Somoza, Federico; Galarza, Carlos Rodolfo (2022). «Respuestas actuales a los desafíos de la comunicación para la salud». International Journal of Integrated Care, 22(S1).
Tjosvold, Dean; Wong, Alfred; Feng Chen, Nancy Yi (2014). «Constructively managing conflicts in organizations». Annual Review of Organizational Psychology and Organizational Behavior, 1, 545-568.
Vázquez, Carmelo; Hervás, Gonzalo; Rahona, Juan José; Gómez, Diego (2009). «Bienestar psicológico y salud: Aportaciones desde la Psicología Positiva». Anuario de Psicologia Clínica y de la Salud/Annuary of Clinical and Health Psychology, 5, 15-28.
Vinyamata, Eduard (2004). Guerra y paz en el trabajo: conflictos y conflictología en las organizaciones. València: Tirant lo Blanc.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Immaculada Armadans
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor conserva els drets d'autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
Els articles seran publicats sota una llicència de Creative Commons 
