Violència Obstètrica a Uruguai. Desafiaments davant la protecció dels Drets Reproductius de les dones

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/musas2022.vol7.num2.4

Paraules clau:

violència obstètrica, drets reproductius, legislació

Resum

Objectius. L’objectiu d’aquest article és explorar les dificultats que la normativa sobre la violència obstètrica implica per a l’abordatge estructural del problema, així com analitzar els desafiaments que imprimeix per a la protecció dels drets reproductius de les dones. Materials i mètodes. Anàlisi de contingut de la normativa de l’Uruguai entorn dels drets reproductius i la violència basada en gènere, combinat amb l’anàlisi de les entrevistes en profunditat realitzades a advocades especialitzades en violència obstètrica. Resultats i Discussió. Si bé a l’Uruguai la violència obstètrica està definida legalment i integrada com una expressió de la violència de gènere, es constaten dificultats per a la seva implementació en l’àmbit sanitari i judicial. En el nostre estudi trobem que la normativa vigent estableix premisses vagues i sense línies d’actuació clares per a la prevenció i sanció de la violència obstètrica. D’altra banda, evidenciem que, si bé fa més de quatre anys que es va definir en l’estructura legal, encara no ha estat integrada en la jurisprudència uruguaiana. Per la seva part, l’àmbit sanitari tendeix a desconèixer l’existència de la violència obstètrica, i quan l’aborda, ho fa com un problema merament relacional entre professionals i usuàries. Conclusions. Per a la construcció de polítiques públiques que previnguin la generació d’aquestes violències, cal tenir en compte les dinàmiques estructurals que governen les pràctiques assistencials i jurídiques. Cal deixar de concebre les situacions de violència obstètrica com un problema merament relacional i entendre que respon a les lògiques socials que produeixen la violència basada en el gènere.

Biografies de l'autor/a

Carolina Farías Rodríguez, Universidad de la República (Uruguay)

Licenciada en Psicología. Magíster en Psicología Social. Docente e investigadora del Programa Género, Sexualidad y Salud Reproductiva del Instituto de Psicología de la Salud, Facultad de Psicología, Universidad de la República. (Montevideo, Uruguay)

Natalia Magnone Alemán, Universidad de la República (Uruguay)

Licenciada en Trabajo Social. Doctora en Ciencias Sociales. Docente e investigadora del Departamento de Trabajo Social, de la Facultad de Ciencias Sociales, Universidad de la República. (Montevideo, Uruguay)

Descàrregues

Publicades

2022-09-12