Diàlegs sanadors en la subalternitat: el vincle caní-humà i les seves conseqüències psicoemocionals en situacions de violència masclista

Resum

Objectiu. Aquesta recerca busca delimitar les capacitats psicoemocionals del vincle caní-humà en situacions de violència masclista, establint una base relacional sobre la qual puguin treballar futures recerques. Material i Mètode. Per a aconseguir els objectius s'utilitza part d'una recerca etnogràfica més àmplia que recull testimoniatges generals sobre la vinculació entre totes dues espècies, utilitzant en aquest cas fragments de les entrevistes en profunditat realitzades, que ocupen un lloc central tant en aquesta recerca com en el projecte general del qual sorgeixen. Resultats. Al llarg d'aquest treball es recullen els testimoniatges sobre l'univers emocional compartit amb el gos, destacant els situats en un context de violència de gènere, per a així analitzar aquests relats respecte als imaginaris culturals en els quals es desenvolupen les relacions de poder desigual basades en la diferència sexual. Conclusions. Aquesta anàlisi permetrà veure com la subalternidad de totes dues parts conflueix i dialoga, generant espais d'intimitat i confiança altament valorats per totes dues espècies, en concret per la dona, que adquireix el suport emocional d'un altre ésser viu, permetent-li establir llaços afectius genuïns i reconfortants. La importància d'aquest vincle determinarà com es viuen situacions d'agressió masclista en les quals tant el gos com la dona són maltractats, així com la presa de decisions en les oportunitats d'allunyament, condicionades per l'univers emocional compartit amb el gos.