Davant la falta de llevadores, ens hem de qüestionar el model formatiu

Resum

Una de les principals funcions de la matrona és l’atenció i assistència de l’embaràs, el part i el puerperi en situacions fisiològiques. A Espanya, a diferència de la majoria dels països de la Unió Europea, les matrones han de formar-se primer com a infermers/es, adquirint un títol de graduades en Infermeria per a posteriorment especialitzar-se en infermeria obstètric-ginecològica (matrones). La formació de matrones es realitza, a Espanya, a través del sistema de residència en unitats docents multiprofessionals d’obstetrícia i ginecologia o en unitats docents de matrones, acreditades per a la formació especialitzada. Existeix una falta de matrones a Espanya, mentre que en la Comunitat Europea hi ha 69,8 matrones per cada 100 000 dones i 25,9 matrones per cada 1 000 naixements, a Espanya la xifra és de 31,6 matrones per cada 100 000 dones i 12,4 matrones per cada 1 000 naixements. Per evitar la sobremedicalització de l’embaràs i part i prevenir la violència obstètrica, és important reconèixer el naixement com un fet fisiològic del cicle de la vida i és inqüestionable que el professional de referència per a la seva atenció ha de ser la matrona, qui hauria de formar-se des d’una perspectiva holística que contempli els aspectes de salut procreativa com a part del cicle vital de la dona, reconeixent que la cura, l’acompanyament i l’atenció han d’ocupar un lloc primordial. És urgent la creació d’una formació independent de les matrones, mitjançant la creació d’un grau universitari que esmeni el dèficit existent d’aquests professionals.