Avortament espontani de primer trimestre. El dol invisible

Resum

Objectiu. L’objectiu de l’estudi va ser descriure l’experiència durant l’atenció hospitalària de gestants de primer trimestre ingressades per avortament espontani i les seves vivències després de l’alta post avortament. Mètode. Estudi qualitatiu amb mostreig no probabilístic. Es va utilitzar la base de dades d’un hospital d’alta complexitat de Santiago de Xile, sent la grandària mostral de 9 participants definit pel criteri de saturació. Es van recol·lectar les dades mitjançant una entrevista semiestructurada i es van processar realitzant anàlisi narrativa. Resultats. Es van identificar les següents categories: Emocions i sentiments de les mares relacionades amb l’avortament, que inclou el rebuig de l’embaràs, la por a una altra gestació i la vivència emocional de les parelles. Una altra categoria fou la Relació interpersonal amb prestadors, parella i família, en la qual destaca el tracte ofert a la usuària, el prejudici sobre la causa de l’avortament, la quantitat i qualitat d’informació lliurada sobre el diagnòstic i els procediments; també es van reconèixer els ritus en els primers dies post avortament l’estat psicològic de la dona posterior a l’avortament. Fou una categoria emergent la visió social de l’avortament voluntari. Conclusió. Les habilitats comunicacionals del professional i la capacitat d’acompanyar l’experiència emocional davant la pèrdua reproductiva, influeix en la salut mental, en el procés de dol i en la valoració de la mare sobre la qualitat de l’atenció. El seguiment de la condició psicològica de la usuària és insuficient.