Una mirada ecosistèmica sobre el procés de dol perinatal en homes

Resum

La mort perinatal es troba emmarcada dins d’un context social on no és reconeguda explícitament com «la mort d’un nadó». La pèrdua perinatal és una realitat molt freqüent i d’alt impacte per a la família. No obstant això, és un dol que es viu en molta solitud. La teoria ecosistèmica amb la seva perspectiva ecològica entén que el desenvolupament humà està influenciat per les relacions amb el seu entorn. La psicologia perinatal, vista des d’un enfocament ecosistèmic, permet una mirada àmplia i flexible. En aquest sentit, hi ha una falta d’empatia sobre el dolor que travessa l’home-pare sobre la mort del seu fill/a, fet que pot conduir-lo a una impotència i una sensació de marginació davant la seva vivència. Dins la cultura patriarcal, el concepte de paternitat està associat a la capacitat de l’home per a embarassar i a la seva capacitat de ser proveïdor econòmic. La identitat dels homes encara està vinculada a la construcció de la masculinitat que està en contraposició a la reproducció. Enfront la pèrdua, l’home interpreta el rol de fer costat a la dona, generant limitacions a poder expressar el seu propi malestar. Aquests aprenen a identificar-se amb la raó i fan un tall abrupte de l’experiència corporal i emocional. Aquesta manera de viure el dol, no els permet transitar la pèrdua, evitant connectar amb la seva pròpia sensibilitat, la qual cosa retroalimenta el paradigma.