La relació assistencial en l’atenció sanitària a l’embaràs i part: aspectes ètics

Resum

La relació assistencial entre professional sanitari i pacient deriva del model clàssic iniciat en la medicina Hipocràtica. El 1978 es va publicar l’Informe Belmont que va proposar un mètode basat en l’acceptació de tres principis ètics bàsics: a) Respecte per les persones, b) Beneficència, c) Justícia. Material i Mètodes. En aquest treball es presenta una reflexió ètica que pretén donar resposta a la realitat específica d’atenció a la maternitat en la qual es troba l’especificitat d’una atenció dirigida a la mare però que no pot deixar de banda la presència d’un fetus que es pretén que es converteixi en un nadó. Resultats. Després de l’anàlisi de l’aplicació efectiva dels principis bioètics, es debat entorn del concepte de «conflicte materno-fetal», presentant el model deliberatiu de relació sanitària com a opció preferent pel respecte de l’autonomia en l’àmbit de l’atenció a la maternitat. Conclusions. El desenvolupament del respecte al principi d’autonomia en el si d’una relació assistencial ha de privilegiar el diàleg i el respecte al dret de les dones a exercir la seva autonomia, entenent aquesta des de la singularitat, contextualització i acompanyament de cadascun dels embarassos i parts.