Pèrdua perinatal i interrupció de l’embaràs: vulnerabilitat i violència obstètrica

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/musas2024.vol9.num1.8

Paraules clau:

mort fetal, pèrdua perinatal, avortament, vulnerabilitat, violència de gènere, violència obstètrica

Resum

La pèrdua espontània de l’embaràs és relativament comú, tot i que la prevalença exacta d’aquestes pèrdues és difícil d’estimar. Les dones també poden interrompre l’embaràs per decisió pròpia. L’actual Llei orgànica 1/2023, de 28 de febrer, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs permet l’avortament per decisió lliure i voluntària de la dona fins a la setmana 14 de gestació i, fins a la setmana 22, podrà realitzar-se una interrupció per causes mèdiques, com a malformació del fetus o perill per a la vida de la mare. Actualment, els embarassos són intensament pensats i planificats abans que es facin realitat. Per això, la pèrdua espontània de l’embaràs adquireix una alta significació per a la dona i la seva parella, i per conseqüentment poden sentir-se vulnerables. Per als professionals sanitaris mantenir un ambient psicològic i moral adequat per a donar atenció a aquestes dones i a les seves famílies no sempre és fàcil. Els professionals, de vegades, no són capaços de proporcionar l’atenció necessària per una varietat de raons, i fins i tot poden produir-se casos de violència obstètrica. Si la vulnerabilitat és considerada conjuntament amb altres elements antropològics de la pròpia medicina, com la corresponsabilitat o la solidaritat, entenent, per tant, la medicina més enllà de la tècnica, arribem a un enfocament bioètic en què l’ètica de la cura i de la responsabilitat es converteixen en la clau per a articular una resposta correcta a l’atenció sanitària en aquestes situacions.

Biografies de l'autor/a

Josefina Goberna-Tricas, Universitat de Barcelona

Departamento Enfermería Salud Pública, Salud Mental y Maternoinfantil. ADHUC. Centro de Investigación Teoría, Género, Sexualidad. Universitat de Barcelona. (Barcelona, España)

Sara Fernández-Basanta, Universidad de A Coruña

Departamento de Ciencias de la Salud. Grupo de investigación GRINCAR. Facultad de Enfermería y Podología, Campus Industrial de Ferrol. Universidad de A Coruña (A Coruña, España)

Sergio Ramos-Pozón, Universitat de Barcelona

Departamento de Enfermería Fundamental y Clínica. Facultad de Enfermería. SGR 353 Bioética, Derecho y Sociedad: Análisis interdisciplinario de los aspectos éticos, jurídicos y sociales de la biomedicina, la biotecnología y las tecnologías emergentes. Universitat de Barcelona. (Barcelona, España)

Anna Falcó-Pegueroles, Universitat de Barcelona

Departamento de Enfermería Fundamental y Clínica. Facultad de Enfermería. SGR 353 Bioética, Derecho y Sociedad: Análisis interdisciplinario de los aspectos éticos, jurídicos y sociales de la biomedicina, la biotecnología y las tecnologías emergentes. Universitat de Barcelona. (Barcelona, España)

Descàrregues

Publicades

2024-05-31

Número

Secció

Salut: aspectes ètics, antropològics i socials

Articles més llegits del mateix autor/a

<< < 1 2