Pèrdua perinatal i interrupció de l’embaràs: vulnerabilitat i violència obstètrica

Resum

La pèrdua espontània de l’embaràs és relativament comú, tot i que la prevalença exacta d’aquestes pèrdues és difícil d’estimar. Les dones també poden interrompre l’embaràs per decisió pròpia. L’actual Llei orgànica 1/2023, de 28 de febrer, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs permet l’avortament per decisió lliure i voluntària de la dona fins a la setmana 14 de gestació i, fins a la setmana 22, podrà realitzar-se una interrupció per causes mèdiques, com a malformació del fetus o perill per a la vida de la mare. Actualment, els embarassos són intensament pensats i planificats abans que es facin realitat. Per això, la pèrdua espontània de l’embaràs adquireix una alta significació per a la dona i la seva parella, i per conseqüentment poden sentir-se vulnerables. Per als professionals sanitaris mantenir un ambient psicològic i moral adequat per a donar atenció a aquestes dones i a les seves famílies no sempre és fàcil. Els professionals, de vegades, no són capaços de proporcionar l’atenció necessària per una varietat de raons, i fins i tot poden produir-se casos de violència obstètrica. Si la vulnerabilitat és considerada conjuntament amb altres elements antropològics de la pròpia medicina, com la corresponsabilitat o la solidaritat, entenent, per tant, la medicina més enllà de la tècnica, arribem a un enfocament bioètic en què l’ètica de la cura i de la responsabilitat es converteixen en la clau per a articular una resposta correcta a l’atenció sanitària en aquestes situacions.