El pla de part com a mecanisme de protecció el dret a l'autodeterminació de la dona en context obstètric a Portugal
DOI:
https://doi.org/10.1344/rbd2023.58.39814Paraules clau:
violència obstètrica, autonomia, dignitat de la dona, principis de la bioètica, consentiment informat, drets fetals/del nen, pla de partResum
La violència obstètrica és una forma de violència contra les dones, vulnerant drets com la salut, seguretat, integritat física i psicològica, i, en els casos més extrems, el dret a la vida. Abordarem la violència que es produeix en el part a través d'insults, falta d'informació, falta de respecte a l'autonomia i autodeterminació de la dona i violació del consentiment informat. La pràctica de procediments mèdics com l'episiotomia, medicació excessiva, privació de moviment, maniobres de Kristeller, entre altres, són factors potencials de risc per a la salut i la vida del fetus/nen. Afirmem que la violència obstètrica és, en molts casos, no sols violència contra la dona, sinó també contra el nen. Els casos en què el nen neix amb malformacions o malalties resultants del maltractament que la mare va sofrir en el part, generen responsabilitat mèdica. Recorrem a treballs en l'àrea del Dret, la Bioètica i la Salut Reproductiva i textos jurídics internacionals i nacionals. Concloem que aquest tipus de violència contra la dona atenta directament contra les leges artis medicinae i constitueix una forma de greu discriminació de gènere que mereix la censura jurídica dels Estats i de la pròpia professió mèdica. Afirmem que l'episiotomia està qualificada actualment com una mena de mutilació genital femenina, sancionable penalment. Sostenim que el dret a estar acompanyada durant el part i a complir amb el pla de part elaborat per la dona o la parella són dos mecanismes essencials per a mitigar o eliminar la violència obstètrica.
Referències
Afshar, Y., Mei, J. Y., Gregory, K. D., Kilpatrick, S. J., & Esakoff, T. F. (2018). Birth plans—Impact on mode of delivery, obstetrical interventions, and birth experience satisfaction: A prospective cohort study. Birth, 45(1), 43–49. https://doi.org/10.1111/birt.12320.
Almeida, N., Ramos, E. (2020). O direito da parturiente ao acompanhante como instrumento de prevenção à violência obstétrica. Cadernos Ibero-Americanos de Direito Sanitário. Brasília, 9(4): out./dez. https://doi.org/10.17566/ciads.v9i4.643.
Aragon, M., Chhoa, E., Dayan, R., Kluftinger, A., Lohn, Z., & Buhler, K.. (2013). Perspectives of Expectant Women and Health Care Providers on Birth Plans. Journal of Obstetrics and Gynaecology Canada, 35(11), 979–985. https://doi.org/10.1016/s1701-2163(15)30785-4.
Associação Portuguesa pelos Direitos da Mulher na Gravidez e Parto. (2020). Inquérito Experiências de Parto em PortugaL- 2.a Ed. https://associacaogravidezeparto.pt/wpcontent/uploads/2020/12/Experie%CC%82ncias-de-Parto-em-Portugal_2edicao_2015-19-1.pdf.
Barbas, S. (2011). Liberdade de investigação e direitos humanos. In Declaração Universal dos Direitos Humanos - Estudos comemorativos do 60.o Aniversário (pp. 237–257). Universidade Autónoma.
Borges B.B.; Serrano, F., Pereira, F. Episiotomia – uso generalizado versus seletivo. Acta Médica Portuguesa, 2003,16,6, 447-454. https://doi.org/10.20344/amp.1214
Carvalho, A. S., Gomes, A., Pedroga, R., Ribeiro, C. M., Assis, L., Helvécio Kalil, J., Aparecida, S., Oliveira, D. E., & Silva, N. E. (2019). Violência obstétrica: a ótica sobre os princípios bioéticos e direitos das mulheres obstetric violence: the optics on the bioethic principles and rights of women. Brazilian Journal of Surgery and Clinical Research-BJSCR, 26(1), 52–58. http://www.mastereditora.com.br/bjscr.
Coletivo Feminista Sexualidade e Saúde. (2003). O que nós como profissionais de saúde podemos fazer para promover os direitos humanos das mulheres na gravidez e no parto. Projeto Gênero, Violência e Direitos Humanos – Novas Questões para o Campo da Saúde. 2ª ed. Departamento de Medicina Preventiva – Faculdade de Medicina USP.
https://www.mulheres.org.br/wp-content/uploads/2020/02/direitos-humanos-parto-gravidez.pdf.
Coloma, A. (2002). La medicina ante los derechos del paciente. Editorial Montecorvo.
Cortés, J. (2005). Responsabilidad civil médica. Thomson civitas.
Divall, B., Spiby, H., Nolan, M., & Slade, P. (2017). Plans, preferences or going with the flow: An online exploration of women’s views and experiences of birth plans. Midwifery, 54, 29–34. https://doi.org/10.1016/j.midw.2017.07.020.
GOLDIM, J.R. (2006). Consentimento e informação: a importância da qualidade do texto utilizado”, Revista HCPA, n.º 26(3), pp.117-119. https://www.univates.br/media/Etica/leituras/Consentimento-e-informacao.pdf.
Gomes, J.; Drumond, J.; França, G. (2002). Erro médico. 4.ª edição. Guanabara Koogan.
Gomes, R. P. C., Silva, R. de S. e, Oliveira, D. C. C. de, Manzo, B. F., Guimarães, G. de L., & Souza, K. V. de. (2017). DELIVERY PLAN IN CONVERSATION CIRCLES: WOMEN’S CHOICES. Revista Mineira de Enfermagem, 21. https://doi.org/10.5935/1415-2762.20170043.
Hidalgo-Lopezosa, P., Hidalgo-Maestre, M., & Rodríguez-Borrego, M. A. (2017). Birth plan compliance and its relation to maternal and neonatal outcomes. Revista Latino-Americana de Enfermagem, 25, e2953. https://doi.org/10.1590/1518-8345.2007.2953.
Imprensa Nacional Casa da Moeda (2016). Direito da Medicina - Legislação (2.a).INCM.
Lopes, M. O. (2016). Plano de Parto. In Enfermagem de Saúde Materna e Obstétrica (pp. 167–169). Lidel.
Lothian, J. (2006). Birth plans: The good, the bad, and the future. JOGNN - Journal of Obstetric, Gynecologic, and Neonatal Nursing, 35(2), 295–303. https://doi.org/10.1111/j.1552-6909.2006.00042.x.
Lothian, J. A. (2019). Healthy Birth Practice: Avoid Interventions Unless They Are Medically Necessary. The Journal of Perinatal Education, 28(2), 94–103. https://doi.org/10.1891/1058-1243.28.2.94.
Macedo, J. C., Lopes, M. F., & Macedo, E. (2021). Plano de Parto: um exercício da autonomia (e-poster). 2nd International Congress of Health and Well-Being Intervention - Institut Piaget, 1. https://repositorium.sdum.uminho.pt/handle/1822/76238.
Medeiros, R. M. K., Figueiredo, G., Correa, Á. C. de P., & Barbieri, M. (2019). Repercussões da utilização do plano de parto no processo de parturição. Revista Gaucha de Enfermagem, 40, e20180233. https://doi.org/10.1590/1983-1447.2019.20180233.
Mei, J. Y., Afshar, Y., Gregory, K. D., Kilpatrick, S. J., & Esakoff, T. F. (2016). Birth Plans: What Matters for Birth Experience Satisfaction. Birth, 43(2), 144–150. https://doi.org/10.1111/birt.12226.
Melo, H. (2020). O consentimento esclarecido na prestação de cuidados de saúde no Direito Português. Almedina.
Moraes, C. A., Yoshioka, A. R. C., & Bonini, G. M. (2020). Analysis of the delivery plan as a machanism for the obstetric violence prevention under the perspective rights. Revista Do Biodireito e Direito Dos Animais, 6(2), 18–36. https://doi.org/http://dx.doi.org/10.26668/IndexLawJournals/2525-9695/2020.v6i2.7025.
Mouta, R. J. O., Silva, T. M. D. A., de Melo, P. T. S., Lopes, N. D. S., & Moreira, V. D. A. (2017). Plano de parto como estratégia de empoderamento feminino. Revista Baiana de Enfermagem, 31(4). https://doi.org/10.18471/rbe.v31i4.20275.
Nunes, R. (2015). GeneÉtica. Almedina.
Nunes, R. (2017). Ensaios de Bioética. Conselho Federal de Medicina/ Faculdade de Medicina da Universidade do Porto.
Odent, M. (2005). A Cesariana- Operação de salvamento ou indústria do nascimento?Miosótis.
Pávon, P. (2004). Tratamentos médicos: su responsabilidade penal y civil. 2.ª edição. Bosch.
Rodrigues, A. (2002). Consentimento informado – Pedra angular da responsabilidade criminal do médico. In Direito da Medicina – I. (pp. 5-48).Coimbra Editora.
Rodrigues, J. (2001). O Consentimento informado para o acto médico no ordenamento jurídico português (Elementos para o estudo da manifestação da vontade do paciente). Coimbra Editora.
Silva, T. M. C., & Lopes, M. I. (2020). A expectativa do casal sobre o plano de parto. Revista de Enfermagem Referencia, 5(2), 1–8. https://doi.org/10.12707/RIV19095.
Simões, V. (2016). A Violência Obstétrica: a violência institucionalizada contra o género. Prémio Teresa Rosmaninho - Direitos Humanos, Direitos das Mulheres. https://apmj.pt/premio-teresa-rosmaninho.
Suárez-Cortés, M., Armero-Barranco, D., Canteras-Jordana, M., & Martínez-Roche, M. E. (2015). Use and influence of delivery and birth plans in the humanizing delivery process. Revista Latino-Americana de Enfermagem, 23(3), 520–526. https://doi.org/10.1590/0104-1169.0067.2583.
UNESCO (2006). Declaração Universal sobre Bioética e Direitos Humanos. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000146180_por.
World Health Organization. (2014). The prevention and elimination of disrespect and abuse during facility-based childbirth: WHO statement. World Health Organization. https://apps.who.int/iris/handle/10665/134588.
World Health Organization (2016).WHO guidelines on the management of health complications from female genital mutilation. WHO. https://reliefweb.int/report/world/who-guidelines-management-health-complications-female-genital-mutilation?
Word Health Organization (2018). WHO recommendations Intrapartum care for a positive childbirth experience. https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/260178/9789241550215-eng.pdf.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 João Macedo, Isa António, Ermelinda Macedo, Maria de Fátima Lopes

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.