Com aprenen dret els estudiants de la generación Z en temps del chat GPT

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/REYD2024.2%20Extraordinario.49173

Paraules clau:

Generació Z, Pensament crític, IA, Intel.ligència artificial, Metodologia docent, Objectius docents

Resum

Aquest estudi planteja com afrontar dos reptes globals que tenen davant seu actualment les Facultats de Dret: els alumnes de la generació Z que han arribat a la Universitat i la irrupció de la intel·ligència artificial en la docència. S'exposen els factors que dificulten aprendre Dret a aquests alumnes, com ara la seva hiperconnectivitat i els seus problemes en comprensió lectora, concentració o motivació, entre altres, i s'explica com aprenen i què els interessa. En aquest context, es planteja la intel·ligència artificial com una oportunitat per enfocar la docència en tot allò que només pot fer la intel·ligència humana, com el raonament jurídic i el pensament crític, i es proposa ajustar les metodologies, els continguts i objectius docents per reforçar els punts febles i aprofitar les fortaleses dels alumnes de la Generació Z.La intel·ligència artificial (IA) ha revolucionat l’àmbit legal, millorant l’eficiència i la precisió en la gestió de casos i l’anàlisi de dades jurídiques. L’any 2018, la Universitat Autònoma de Xile va introduir el Minor en Intel·ligència Artificial i Dret, un programa pioner que prepara els futurs professionals per afrontar aquests canvis tecnològics. Aquest programa contribueix als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), promovent una educació de qualitat, la innovació, la reducció de les desigualtats i el reforçament d’institucions jurídiques. Aquest estudi avalua la implementació del programa i el seu impacte, basant-se en enquestes realitzades a estudiants i docents durant el primer semestre de 2024.

Biografia de l'autor/a

Margalida Capellà i Roig

Professora titular de dret internacional públic.
Universitat de les Illes Balears

Referències

Andrés Aucejo, E., Ramón, F. (2023). Inteligencia Artificial: “chat GPT” versus la Ley y el Derecho. Jaque al derecho de la propiedad intelectual”. Revista de Educación y Derecho, nº 28.

Bueno, D. (2019). Cerebros digitales: la neurociencia del aprendizaje, Nueva Revista, https://www.nuevarevista.net/cerebros-digitales-la-neurociencia-del-aprendizaje

Cameron, E., Pagnattaro, M. (2017). Beyond Millennials: Engaging Generation Z in Business Law Classes, Journal of Legal Studies Education, v34 n2 pp. 317-324.

Carrión Fité, F. (2023). La mejora de la enseñanza obligatoria con la aplicación de la inteligencia artificial. Principios éticos, derechos humanos y legislación necesaria. Revista de Educación y Derecho, nº 28.

Cavanillas, S. (2017). Cómo son los graduados que forma nuestra Facultad de Derecho, https://zonabolonia.blogspot.com/2017/07/como-son-los-graduados-que-forma.html

Crue (2021), Propuesta para el debate: ¿Qué Universidad queremos en 2030?, 26 https://www.crue.org/wp-content/uploads/2021/11/CRUE_UNIVERSIDAD2030_VERSION-DIGITAL.pdf

Crue (2024), La inteligencia artificial generativa en la docencia universitària. Oportunidades, desafíos y recomendaciones, https://www.crue.org/wp-content/uploads/2024/03/Crue-Digitalizacion_IA-Generativa.pdf

Doarde, D. (2021), Entorno digital y generación Z, Teoría de la educación, Vol. 33, núm. 2, pp. 27-47.

Flanagan, R. (2015). The Kids Aren’t Alright: Rethinking the Law Student Skills Deficit, Byu Educ. & L.J. 135. Disponible en https://digitalcommons.law.byu.edu/elj/vol2015/iss1/5.

Graham, L. (2018). Generation Z Goes to Law School: Teaching and Reaching Law Students in the Post-Millennial Generation, U. Ark. Little Rock L. Rev., nº 41, pp. 29-95. Disponible en https://lawrepository.ualr.edu/lawreview/vol41/iss1/2

Iglesias-Soilán, M. (2020). La enseñanza universitaria: el aburrimiento en las aulas, Publicaciones, 50(3), 93-124, https://doi.org/hk6f.

Kriegel, J. (2016). Unfairly Labeled: How Your Workplace Can Benefit From Ditching Generational Stereotypes, Ed. Winley.

Luján Alcaraz, J. (2022). Nuevas generaciones de universitarios. Los centennials, Nueva revista, https://www.nuevarevista.net/nuevas-generaciones-de-universitarios-los-centennials/

Magallón Rosa, R. (2016), El ADN de la Generación Z: entre la economía colaborativa y la economía disruptiva, Revista de Estudios de Juventud, núm. 114, pp. 29-44.

Medina Plana, R. (2010). El pensamiento crítico: una competencia transversal en los estudios de Derecho, e-Legal History Review, núm. 10, pp. 1-28.

Mercer Dalton, K. (2017). Their Brains on Google: How Digital Technologies Are Altering the Millennial Generation’s Brain and Impacting Legal Education, Smu Sci. & Tech. L. Rev,. 16 - 409. Disponible en https://scholar.smu.edu/scitech/vol16/iss3/2/.

Mouret, S. (2016). Los auténticos nativos digitales: ¿estamos preparados para la Generación Z?, Revista de Estudios de Juventud, núm. 114, 2016, pp. 157-170.

Ortega, I., Vilanova, N. (2017), Generación Z. Todo lo que necesitas saber sobre los jóvenes que han dejado viejos a los millenials, Ed. Plataforma Actual.

Ortega, I; I. soto (2016), Las universidades y la Generación Z, https://www.universidadsi.es/las-universidades-la-generacion-z

Pérez lledó, j. A. (2002), Teoría y práctica en la enseñanza del Derecho, Anuario de la Facultad de Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid, 2002, fascículo 1, capítulo III, pp. 197-268, disponible en https://www.boe.es/biblioteca_juridica/anuarios_derecho/abrir_pdf.php?id=ANU-A-2002-10019500268

Pérez Royo, J. (1996). El Derecho constitucional en la formación del jurista, Revista Española de Derecho Constitucional, nº 46, enero/abril, 1996, pp. 39-60.

Poza Luján, J.L., Lloret, N., Cabrera, M. (2019). Docentes: Mutación o extinción https://telos.fundaciontelefonica.com/telos-112-analisis-marga-cabrera-nuria-lloret-jose-luis-poza-docentes-mutacion-o-extincion/

Sánchez-San-José, I., Enguídanos, D., Iglesias-Soilán, M., Ariza, P., Aroztegui, J., Fernández, J. (2023). Una nueva metodología de enseñanza y aprendizaje universitarios frente al aburrimiento académico, Revista de Educación, 401. pp. 101-127, https://recyt.fecyt.es/index.php/Redu/article/view/95047/73300

Schauer, F. (2012). Thinking Like a Lawyer, Harvard, University Press.

Seemiller, C., Grace, M. (2016). Generation Z goes to College, Ed. Jossey-Bass Publisher.

Smith Schlinck, O. (2023). OK, Zoomer: Teaching Legal Research to Gen Z, Library Staff Articles, 3. https://larc.cardozo.yu.edu/staff-articles/3

Strauss, W., Howe, N. (1991). Generations: The History of America’s Future: 1584-2069, William Morrow & Co.

Universia (2018). ¿Cómo serán las universidades en 2030?”. https://www.universia.net/content/dam/universia/pdf/ebooks/como-seran-las-universidades-en-2030.pdf

Van Damme, D., Zahner, D. (eds.) (2022), Does Higher Education Teach Students to Think Critically?, OECD Publishing, Paris, https://doi.org/10.1787/cc9fa6aa-en

Vilanova, N. Y Ortega, I (2017)., Generación Z, Plataforma Editorial, Barcelona.

World Economic Forum (2023). The Future of Jobs Report 2023, https://www.weforum.org/reports/the-future-of-jobs-report-2023/

Zabalza, M. A., Cid, A., La tutoría en la Universidad desde el punto de vista del profesorado, Revista de pedagogía, Vol. 58, Nº 2, 2006, pp. 247-267.

Zarra, E.J. (2019), Generación Z, la generación con derechos: cómo educar para llegar a sus mentes y a sus corazones, Narcea, Madrid.

Descàrregues

Publicades

2024-12-31

Com citar

Capellà i Roig, M. (2024). Com aprenen dret els estudiants de la generación Z en temps del chat GPT. Revista d’Educació I Dret, (2 Extraordinario), 55–81. https://doi.org/10.1344/REYD2024.2 Extraordinario.49173