Sobreviure al Xat GPT. Reflexions i propostes al voltant del TFG del grau de mestres

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/REYD2024.2%20Extraordinario.49186

Paraules clau:

Intel·ligència Artificial Generativa, Xat GPT, Treball Final de Grau, Formació de mestres, Continguts procedimentals

Resum

Les noves tecnologies, com ara plataformes en línia i videoconferències, han transformat l'educació universitària. La Intel·ligència Artificial, incloent Chat GPT, ofereix tutories personalitzades i assistència automatitzada, encara que planteja desafiaments ètics i de seguretat que requereixen regulacions adequades per a un ús responsable a l'educació superior. Aquesta investigació se centra en la formació universitària de mestres, destacant el Treball de Fi de Grau (TFG) com a component crucial. El TFG permet als estudiants integrar i aplicar coneixements teòrics i pràctics adquirits durant la carrera, demostrant la seva competència professional i acadèmica mitjançant investigació, producció de materials educatius o projectes innovadors. Per això ens centrarem en els procediments daprenentatge emprats pels estudiants del TFG en la formació de mestres, diferenciant-los dels mètodes densenyament del professor. Aquests continguts procedimentals fan referència a diferents processos com la captació, l'elaboració o la comunicació de la informació. La IA i el Xat GPT impacten aquests processos, transformant l'adquisició i l'elaboració d'informació, i plantejant nous reptes i oportunitats a l'educació superior. L'objectiu d'aquest treball és avaluar l'impacte de la IA al TFG de mestres de primària, a partir de l'anàlisi dels continguts procedimentals i l'ús de la IA al procés de construcció del TFG. La metodologia és interpretativa, combinant dades quantitatives i qualitatives, aplicant un qüestionari creat ad hoc i una anàlisi estadística i qualitativa. Els resultats destaquen un ús reduït de la IA en els procediments, però obliguen a redefinir alguns aspectes fonamentals de l'elaboració del TFG, tant del disseny com de l'avaluació.

Biografies de l'autor/a

Josep Gustems Carnicer

Catedràtic d'Universitat de Didàctica de l'Expressió Musical a la Universitat de Barcelona. Doctor en Pedagogia. Titulat superior en música, Mestre i llicenciat en Antropologia cultura. Col·labora als consells editorials ia les revisions de 10 revistes de l'àrea nacionals i internacionals.

Caterina Calderón Garrido

Professora agregada de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, ​​a l'àrea de Personalitat, avaluació i tractaments psicològics. Doctora en Psicologia

Referències

Abdul-Kader, S. A., & Woods, J. C. (2015). Survey on chatbot design techniques in speech conversation systems. International Journal of Advanced Computer Science and Applications, 6(7).

Bartolomé Pina, A. (2004). Blended Learning. Conceptos básicos. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, 23, 7-20.

Bartolomé Porcar, C. (2024). ChatGPT… ¿Escribes un poema? Oportunidades para la didáctica de la lírica en el primer curso de Educación Secundaria. Didacticae: Revista de Investigación en Didácticas Específicas, 15, 1-21.

Brookfield, S. D. (2012). Teaching for Critical Thinking: Tools and Techniques to Help Students Question Their Assumptions. Londres: Jossey-Bass.

Calafell, G., Carrasco, E., Palou, B., & Wilson, A. (2024). Guia per a la tutorització de l’assignatura de Treball Final de Grau (TFG). Universitat de Barcelona, Facultat d’Educació. Disponible en: https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/201984

Coll, C., & Valls, E. (1992). El Aprendizaje y la enseñanza de los procedimientos. En: Coll, C., Pozo, J.I., Sarabia, B. y Valls, E. (comps.), Los contenidos de la Reforma, (pp. 81-132). Madrid: Santillana.

Cordón Aranda, R. (2008). Enseñanza y aprendizaje de procedimientos científicos (contenidos procedimentales) en la educación secundaria obligatoria: análisis de la situación, dificultades y perspectivas. Tesis doctoral, Universidad de Murcia, disponible en: https://digitum.um.es/digitum/bitstream/10201/3613/1/CordonAranda.pdf

Darling-Hammond, L. (2017). Developing and measuring higher order skills: Models for state performance Assessment Systems. Learning Policy Institute and Council of Chief State School Officers. Disponible en: https://learningpolicyinstitute.org/product/models-state-performance-assessment-systems-report

De Kleijn, R. A., Mainhard, M. T., Meijer, P. C., Pilot, A., & Brekelmans, M. (2012). Master's thesis supervision: Relations between perceptions of the supervisor–student relationship, final grade, perceived supervisor contribution to learning and student satisfaction. Studies in Higher Education, 37(8), 925-939.

Engel, A., & Coll, C. (2022). Entornos híbridos de enseñanza y aprendizaje para promover la personalización del aprendizaje. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 25(1), 224-236.

Flores-Vivar, J., & García-Peñalvo, F. (2023). Reflections on the ethics, potential, and challenges of artificial intelligence in the framework of quality education (SDG4). [Reflexiones sobre la ética, potencialidades y retos de la Inteligencia Artificial en el marco de la Educación de Calidad (ODS4)]. Comunicar, 74, 37-47.

Floridi, L. (2023). AI as agency without intelligence: On ChatGPT, large language models, and other generative models. Philosophy and Technology.

Gallego, J. L., García, A., & Rodríguez, A. (2013). Cómo planifican las tareas de escritura estudiantes universitarios españoles. Revista Mexicana de Investigación Educativa, 18(57), 599-623. Disponible en: https://www.scielo.org.mx/pdf/rmie/v18n57/v18n57a13.pdf

García-Peñalvo, F. J. (2023). La percepción de la Inteligencia Artificial en contextos educativos tras el lanzamiento de ChatGPT: disrupción o pánico. Education in the Knowledge Society (EKS), 24.

Gewirtz, D. (2023). Can AI detectors save us from ChatGPT? I tried 3 online tools to fnd out. ZDNET. https://www.zdnet.com/article/can-ai-detectors-save-us-from-chatgpt-i-tried-3-online-tools-to-find-out/

Gustems, J. (2008). Aproximación metodológica a la didáctica de los instrumentos musicales. Apuntes para un curso de doctorado. Recercat. <http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/11522/3/apuntes_doctorado_aproximacion_instrumentos_musicales.pdf>

Gustems, J., Calderon, C., & Calderón, D. (2019). Stress, coping strategies and academic achievement in teacher education students. European Journal of Teacher Education, 42(3), 375-390. Hand, L., & Clewes, D. (2000). Marking the difference: an investigation of the criteria used for assessing undergraduate dissertations in a business school. Assessment & Evaluation in Higher Education, 25(1), 5-21.

Hernández Sampieri, R., Fernández Collado, C., & Baptista Lucio, M. d. P. (2014). Metodología de la investigación. Buenos Aires: McGraw-Hill.

Mao, J., Chen, B., & Liu, J. C. (2024). Generative Artificial Intelligence in Education and Its Implications for Assessment. TechTrends, 68(1), 58-66.

Monereo, C. (1995). De los procedimientos a las estrategias: implicaciones para el proyecto curricular Investigación y renovación Escolar (IRES). Investigación en la escuela, 27, 21-38.

O'Connell, K. A., Wostl, E., Crosslin, M., Berry, T. L., & Grover, J. P. (2018). Student ability best predicts final grade in a college algebra course. Journal of Learning Analytics, 5(3), 167-181.

Parcerisa, A. (Coord.) (2019). Planificación de la docencia universitaria: del plan de estudios a la programación de aula. Barcelona: Octaedro.

Pathirage, C., Haigh, R., Amaratunga, D., & Baldry, D. (2007). Enhancing the quality and consistency of undergraduate dissertation assessment: A case study. Quality Assurance in Education, 15(3), 271-286.

Paul, R., & Elder, L. (2014). Critical Thinking: Tools for Taking Charge of Your Learning and Your Life. Nueva York: Pearson.

Pedreño Muñoz, A., González Gosálbez, R., Mora Illán, T., Pérez Fernández, E. D. M., Ruiz Sierra, J., & Torres Penalva, A. (2024). La inteligencia artificial en las universidades: retos y oportunidades. Grupo 1 milion Bot. Disponible en: https://andrespedreno.com/Informe-IA-Universidades.pdf

Pozo, J. I. (1994). Solución de problemas. Madrid: Santillana, Aula XXI.

Pro, A. (1998). ¿Se pueden enseñar contenidos procedimentales en clases de ciencias? Enseñanza de las Ciencias, 16 (1), 21-41.

Rittle‐Johnson, B., Fyfe, E. R., & Loehr, A. M. (2016). Improving conceptual and procedural knowledge: The impact of instructional content within a mathematics lesson. British Journal of Educational Psychology, 86(4), 576-591.

Rubio Hurtado, M. J., Ruiz Bueno, A., & Martínez-Olmo, F. (2016). Percepción del alumnado sobre la utilidad de las actividades de aprendizaje para desarrollar competencias. Revista de Investigación Educativa, 34(1), 221-240. DOI:

Rubio, M. J., Torrado Fonseca, M., Quirós Domínguez, C., & Valls Figuera, R. G. (2018). Autopercepción de las competencias investigativas en estudiantes de último curso de Pedagogía de la Universidad de Barcelona para desarrollar su Trabajo de Fin de Grado. Revista Complutense de Educación, 29(2), 1-22.

Selwyn, N. (2022). The future of AI and education: Some cautionary notes. European Journal of Education Research, Development, and Policy, 57(4), 620–631. https://doi.org/10.1111/ejed.12532

Sweller, J. (2010). Cognitive load theory: Recent theoretical advances. En J. L. Plass, R. Moreno, & R. Brünken (Eds.), Cognitive load theory (pp. 29-47). New York: Cambridge University Press.

Torrado, M., & Reguant, M. (2016). Las actividades de aprendizaje y su contribución en el desarrollo competencial en investigación educativa: el caso del grado de Pedagogía de la UB. Educatio Siglo XXI, 34(2), 9-32.

UNESCO (2021). Recomendación sobre la ética de la inteligencia artificial. UNESCO. https://www.unesco.org/es/legal-affairs/recommendation-ethics-artificial-intelligence

Vera, J., & Pérez, E. B. (2015). Perspectiva del alumnado de los procesos de tutorización y evaluación de los trabajos de fin de grado [Students’ perspectives on the processes of supervision and assessment of undergraduate dissertations]. Culture and Education, Cultura y Educación, 27(4), 742-765.

Torres Salinas, D., & Arroyo Machado, W. (2023). Manual de ChatGPT: Aplicaciones en investigación y educación universitaria. Disponible en: file:///C:/Users/jgustems/Downloads/Manual%20de%20chatGPT%20_Torres%20-%20Arroyo_V1.1.pdf

Descàrregues

Publicades

2024-12-31

Com citar

Gustems Carnicer, J. ., & Calderón Garrido, C. (2024). Sobreviure al Xat GPT. Reflexions i propostes al voltant del TFG del grau de mestres. Revista d’Educació I Dret, (2 Extraordinario), 182–206. https://doi.org/10.1344/REYD2024.2 Extraordinario.49186