I si utilitzem ChatGPT als exàmens?

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/REYD2024.2%20Extraordinario.49202

Paraules clau:

ChatGPT, intel·ligència artificial, innovació docent, prova, preguntes, avaluació

Resum

ChatGPT i altres aplicacions similars han arribat per quedar-se amb els avantatges i els inconvenients. Els nostres alumnes ens porten un cert avantatge en el seu ús, atès que sempre les generacions més joves són més avesades amb els avenços tecnològics. Actualment, no tenim eines fiables i que aportin una certesa indubtable que ens permetin comprovar quan el treball de recerca enviat a un alumne ha estat realitzat exclusivament per ell o ha comptat amb l'ajut d'aquestes noves eines. No podem negar, però, el present en què vivim i hem de saber utilitzar-les. Precisament, és a la prova d'avaluació on proposo l'ús de ChatGPT, és a dir, que aquesta s'hagi de respondre mitjançant aquesta aplicació. Els alumnes, amb aquest mètode, han de saber què preguntar perquè la resposta que doni sigui la correcta d'acord amb la legislació vigent. Es tracta, en definitiva, que aprenguin a formular correctament les preguntes, doncs, si les saben fer, realment, sabran el contingut de les respostes.

Biografia de l'autor/a

Pablo Muruaga Herrero

Investigador predoctoral FPU-2022 al Departament de Dret Civil de la Facultat de Dret de la Universitat de València.
Graduat en dret per la Universitat de València. Màster d'accés a l'advocacia per la UNED.

Referències

Aa.Vv. (2023). ChatGPT and Law Exams. International Journal of Constitutional Law, vol 21 (n.º 2). pp. 393-398. https://doi.org/10.1093/icon/moad049.

Andrés Aucejo, E. Y Ramón, F. (2023). Inteligencia Artificial: “chat GPT” versus la Ley y el Derecho. Jaque al derecho de la propiedad intelectual. Revista de Educación y Derecho, (n.º 28). pp. 1-21. https://doi.org/10.1344/REYD2023.28.43933.

CHOI, J.H., HICKMAN, K.E., MONAHAN, A.B. Y SCHWARCZ, D. (2022). ChatGPT Goes to Law School. Journal of Legal Education, vol. 71 (n.º 3). 387-400.

Cornejo-Plaza, I. Y Cippitani, R. (2023). Consideraciones éticas y jurídicas de la Inteligencia Artificial en Educación Superior: desafíos y perspectivas. Revista de Educación y Derecho, (n.º 28). pp. 1-23. https://doi.org/10.1344/REYD2023.28.43935.

Delcker, J., Heil, J, Ifenthaler, D. Seufert, S. Y Spirgi, L. (2024). First-year students AI-competence as a predictor for intended and de facto use of AI-tools for supporting learning processes in higher education. International Journal of Educational Technology in Higher Education, vol. 21. https://doi.org/10.1186/s41239-024-00452-7.

González García, A. (2023). Entendiendo ChatGPT. Revista Technology Inside, vol. 7. pp. 8-10. https://cpic-sistemas.or.cr/revista/index.php/technology-inside/article/view/75.

LEE, H.Y., CHEN, P.H., WANG, W.S. HUAND, Y.M. Y WU, T.T. (2024). Empowering ChatGPT with guidance mechanism in blended learning: effect of self-regulated learning, higher-order thinking skills, and knowledge construction. International Journal of Educational Technology in Higher Education, vol. 21. https://doi.org/10.1186/s41239-024-00447-4.

Lladó Martínez, A. (2023). El uso de la tecnología en la universidad. ¿Es necesaria su regulación?. Revista de Educación y Derecho, (n.º 27). pp. 1-18. https://doi.org/10.1344/REYD2023.27.40393.

Marín Guamán, M.A. (2023). ChatGPT, ventajas, desventajas y el uso en la Educación Superior. Killkana sociales: Revista de Investigación Científica, vol. 7 (n.º. 1), pp. 3-8. https://doi.org/10.26871/killkanasocial.v7i1.1270.

Muñoz García, C. (2023). ¿ChatGPT en la universidad? ¿Complementar el aprendizaje y cambiar el modelo educativo?. Diario La Ley (n.º 10283). https://diariolaley.laleynext.es/dll/2023/05/10/chatgpt-en-la-universidad-complementar-el-aprendizaje-y-cambiar-el-modelo-educativo.

Muruaga Herrero, P. (2023). Cuando el cine reclama al legislador que los robots tengan personalidad jurídica. En J.L. Argudo Pérez (co.). Persona y Derecho Civil: Los retos del siglo XXI. Persona, género, transgénero; inteligencia artificial y animales sensibles (pp. 295-306). Tirant lo Blanch.

Navarro Dolmestch, R. y Fuentes Loureiro, M.Á. (2023). Una aproximación a ChatGPT como herramienta jurídica: sesgos, capacidades y utilidades futuras. Revista D’Internet, Dret i Política (n.º 39). pp. 1-16. https://doi.org/10.7238/idp.v0i39.417024.

Pérez Caballero, J. (2020). Her. Personas, máquinas y derecho. Tirant lo Blanch.

Pérez Lorido, M. (2005). Nuevas tecnologías y educación. Cadernos de Psicopedagogía, vol. 5 (n.º 9). http://pepsic.bvsalud.org/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1676-10492005000100007& lng=pt&nrm=iso.

Pettinato Oltz, T. (2023). ChatGPT, Professor of Law. University of Illinois Journal of Law, Technology & Policy, vol. 2023 (n.º 1). 207-221.

Sheikh, H. Prins, C. Y Schrijvers, E. (2023). Mission AI. The New System Technology. (pp. 15-41). Springer & The Netherlands Scientific Council for Government Policy. https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-031-21448-6.

Shekhar Sarmah, S. (2019). Concept of Artificial Intelligence, its Impact and Emergin Trends. International Research Journal of Engineering and Technology, vol. 6 (n.º 11), pp. 2164-2168. https://www.irjet.net/archives/V6/i11/IRJETV6I11253.pdf.

Vicente Yagüe Jara, M.I. De, López Martínez, O., Navarro Navarro, V. Y Cuéllar Santiago, F. (2023). Escritura, creatividad e inteligencia artificial. ChatGPT en el contexto universitario. Comunicar: Revista Científica de Comunicación y Educación (n.º 77). pp. 47-57. https://doi.org/10.3916/C77-2023-04.

Descàrregues

Publicades

2024-12-31

Com citar

Muruaga Herrero, P. (2024). I si utilitzem ChatGPT als exàmens?. Revista d’Educació I Dret, (2 Extraordinario), 493–511. https://doi.org/10.1344/REYD2024.2 Extraordinario.49202

Número

No 2 Extraordinario (2024): Núm. 2 Extraordinari (2024): Intel·ligència Artificial i Educació Superior

Secció

Articles

Llicència

Drets d'autor (c) 2024 Pablo Muruaga Herrero

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

El/la autor/a que publica en esta revista está de acuerdo con los términos siguientes:

  1. El/la autor/a conserva los derechos de autoría y otorga a la revista el derecho de primera publicación de la obra.
  2. Los textos se difundirán con la licencia de reconocimiento de Creative Commons que permite compartir la obra con terceros, siempre que éstos reconozcan su autoría, su publicación inicial en esta revista y las condiciones de la licencia.