Aplicación de la inteligencia artificial en el ámbito educativo. Análisis de buenas prácticas y recomendaciones

Carla Paredes Gallardo

doi:10.1344/REYD2024.2 Extraordinario.49204

Autors/ores

Carla Paredes Gallardo https://orcid.org/0000-0002-2751-1690

DOI:

https://doi.org/10.1344/REYD2024.2%20Extraordinario.49204

Paraules clau:

Intel·ligència Artificial, educació, revolució educativa, desafiaments i responsabilitat

Resum

La Intel·ligència Artificial (IA) s'ha consolidat com una eina poderosa actualment. Amb el continu avenç de les eines tecnològiques, vivim en un món caracteritzat pel seu dinamisme i canvi constant. en una tendència en creixement destinada a millorar la planificació, l'execució i la supervisió de projectes mitjançant l'ús de tècniques avançades de processament de dades i aprenentatge automàtic. d'aquesta revolució i les bones pràctiques implementades a l'educació mitjançant la utilització de la IA. presa de decisions més informada La IA ha revolucionat la manera d'ensenyar i aprendre, com evidencien les diverses plataformes d'aprenentatge disponibles. desafiaments ètics associats, assegurant que s'adopti un enfocament responsable en la implementació d'aquestes tecnologies. Aquesta anàlisi no només destaca les millores en l'eficiència i la personalització de l'aprenentatge, sinó que també subratlla la necessitat d'una reflexió crítica sobre les implicacions ètiques i socials de la integració de la IA a l'educació.

Biografia de l'autor/a

Carla Paredes Gallardo

Doctora en Dret
Universitat Europea de València. Facultat de Ciències Socials

Referències

Amin, M. B., & Arafa, A. E. (2020). Project management using artificial intelligence: A systematic review. IEEE Access, 8, 18939-1895.

Aggarwal, C.C. (2018). Neural Networks and Deep Learning: A Textbook. Springer.

Beck, K. (1999). Extreme Programming Explained: Embrace Change. Addson-Wesley Professional.

Calderón, M.E. (2022). No esperéis más al metaverso: El metaverso ya está aquí. Control &estrategias, 703. PP. 78-83.

Gómez Gómez, G.C. Cepeda Gómez, L.Y., Ortiz Suarez, F.A. & Donoso AlbarraciÓn, C.G., 2017, ¿Como la academia puede aportar a una entidad pública? Dictamen Libre, 20. PP 35-40.

Jurafsky, D., & Martin, J.H. (2020). Speech anl Language Processing. ( 3rd edition). Pearson.

Kayte, T., & Lynch, K. (2019). Online learning as a catalyst for deep learning. Stanford Social Innovation Review.

Khan, S., Luo, J., & HU.J. (2019). Deep learning for education: A systematic review IEEE Access, 7, 99327-99341.

O’Neil, C. (2016). Weapons of Math Destruction: How Big Data increases inequality and Threatens Democracy. Crown Publishing Group.

Peñaherrera Acurio, W. P., Cunuhay Cuchipe, W. C., Nata Castro, D. J., & Moreira Zamora, L. E. (2022). Implementación de la Inteligencia Artificial (IA) como Recurso Educativo. RECIMUNDO, 6(2), 402-413. https://doi.org/10.26820/ recimundo/6.(2).abr.2022.402-413.

PricewaterhouseCoopers (PwC) (2018a). Impacto de la Inteligencia Artificial en Alemania. Obtenido el 6 de junio de 2018 de https://www.pwc.de/de/business-analytics/sizing-the-price.pdf.

Russell, S. J., & Norvig, P. (2010). Artificial intelligence – A modern approach (3rd ed.). Upper.

Turing, A.M. (1936). On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem. Proceedings of the London Mathematical Society, 2 (42), pp230-265.

World Economic Forum (2021). Harnessing the Potential of the Metaverse for Learning and Education.https://www.weforum.org/reports/harnessing-the-potential-of-the-metaverse-for-learning-and-education