IA legum: transformant l’educació jurídica amb tecnologia intel·ligent

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/REYD2024.2%20Extraordinario.49382

Paraules clau:

IA, transformació, desafiaments, ètica, verificació

Resum

La integració de la intel·ligència artificial (IA) en l'educació superior presenta un vast potencial per a la innovació i la transformació, abastant tant els processos d'ensenyament i aprenentatge com la gestió i la recerca. No obstant això, aquest ús comporta una sèrie de desafiaments i riscos que requereixen atenció, especialment en termes d'ètica i responsabilitat. La regulació amb el recent Reglament de la Unió Europea sobre IA (Artificial Intelligent Act, AIA), cerca proporcionar un marc per a un ús ètic i segur d'aquesta tecnologia. En aquest context, és essencial que els estudiants universitaris adquireixin un nivell adequat de coneixement i habilitats per a interactuar amb la IA de manera crítica i responsable. La verificació humana o el human on the loop emergeix com un component fonamental per a un ús ètic i alineat amb els ODS i el disseny universal de l'aprenentatge (DUA). Aquest enfocament implica la supervisió i validació contínua del funcionament i els resultats de les aplicacions de IA, així com la intervenció quan sigui necessari per a corregir o millorar el seu acompliment. L'experiència que presentem es desenvolupa en el context d'un projecte d'innovació educativa, i s'enfoca a avaluar el grau de coneixement i usabilitat de la IA entre estudiants universitaris. A més, investiga el paper que exerceix la verificació humana en la interacció dels estudiants amb la IA. A través d'un qüestionari en línia per a una primera avaluació diagnòstica i la realització d'activitats pràctiques, pretenem preparar a l'estudiantat per a un món digital i tecnològic en permanent canvi, promoure un ús adequat i fomentar una reflexió crítica sobre l'impacte i l'ètica de la IA en la societat i l'entorn educatiu.

Biografies de l'autor/a

José Luis Zamora Manzano

Catedràtic de Dret Romà, Departament de Ciències Jurídiques Bàsiques, Universitat de Las Palmas de Gran Canària

Tewise Yuren Ortega González

Professora Ajudant Doctora, Departament de Ciències Jurídiques Bàsiques, Universitat de Las Palmas de Gran Canària

Referències

Avella, Marcela & Sanabria-Moyano, Jesús E & Dinas-Hurtado, Katherin. (2022). Uso del algoritmo COMPAS en el proceso penal y los riesgos a los derechos humanos. Revista Brasileira de Direito Processual Penal. 8. Doi:10.22197/rbdpp.v8i1.615

Berrones, L. & Salgado, S. (2023). La aplicación de la inteligencia artificial para mejorar la enseñanza y el aprendizaje en el ámbito educativo. Esprint Investigación. 2(1). 52-60. https://doi.org/10.61347/ei.v2i1.52

García, M.D.(2023). Las inteligencias artificiales (IA) y la educación del presente: la transformación del aprendizaje por la interacción con las máquinas. Vess Edujournal, Vanguardismo educativo, 8.

https://edu1stvess.com/wp-content/uploads/2023/06/6_VESS-EduJournal.pdf

García Peñalvo F.J. (2023). La percepción de la Inteligencia Artificial en contextos educativos tras el lanzamiento de ChatGPT: Disrupción o Pánico. Education in the Knowledge Society, (24),1-9. https://doi.org/10.14201/eks.31279.

García Sánchez M.D., (2024). “Justicia penal 4.0: el haz y el envés de una justicia más ágil y eficaz. Perspectivas desde el contexto actual de liquidez y riesgo”. En Más allá de la Justicia: nuevos horizontes del Derecho procesal ( Dir. Sánchez Rubio), Tirant lo blach, Valencia, 67-82.

Gallar J.-Lopezosa C. (2024). Inteligencia Artificial, desinformación y aspectos éticos en ChatGTP y educación universitaria, Posibilidades y límites de ChatGTP como herramienta docente, Coord. Ribera-Díaz, Octaedro,UB, Barcelona.

González-Calatayud, V.; Prendes-Espinosa et al. “Artificial Intelligence for Student Assessment: A Systematic Review” en Appl. Sci. 2021, 11, 5467, p. 1-15. https://doi.org/10.3390/app 11125467

Grace, K. et al. (2018). When Will Ai Exceed Human Performance? Evidence from Ai Experts,' Journal of Artificial Intelligence Research, 62, 729-54.

Hui Luan and Chin-Chung Tsai. (2021) A Review of Using Machine Learning Approaches for Precision Education en Educational Technology & Society, January, (24), 1 (January 2021) 250-266.

Ji, Z., Lee, N., et al. (2023). Survey of hallucination in natural language generation. ACM Computing Surveys, 55 (12), 1-38. https://dl.acm.org/doi/pdf/10.1145/3571730

Martínez Baena G.C. (2012). La inteligencia artificial y su aplicación al campo del Derecho, Revista Alegatos, 82 (septiembre-diciembre), 827-846.

http://alegatos.azc.uam.mx/index.php/ra/article/view/205/184

Martínez-Roig, R. (2023). La integración de la Inteligencia Artificial en la Educación. Retos y desafíos en la sociedad tecnológica. Nuevas tendencias interdisciplinares en educación y conocimiento (Chiner E. -Sánchez I.,Coord.), Tirant, Valencia, 373-382.

Páez Paredes, M., Gilimas Siles, A., & Ávila Beltrán, D. (2023). Tendencias en educación: análisis de la inteligencia artificial y otras tecnologías emergentes. Mendive, 21, 4 (octubre-diciembre).

Ponce Solé, J. (2022): Reserva de la humanidad y supervisión humana de la inteligencia artificial. Cronista del Estado social y Democrático de Derecho, 100, septiembre-octubre, 58-67.

Ramón Fernández, F. (2022). Inteligencia Artificial y los Derechos en torno a la creación y la imagen. Actualidad Jurídica Iberoamericana, 16, junio, 3762-3791.

Sánchez-López. I (2023). ¿Apocalípticos de la inteligencia artificial IA? Una perspectiva científica sobre las amenazas y riesgos de la IA. Nuevas tendencias interdisciplinares en educación y conocimiento (Chiner E.-Sánchez I. Coord.), Tirant, Valencia, 517-532.

Descàrregues

Publicades

2024-12-31

Com citar

Zamora Manzano, J. L. ., & Ortega González, T. Y. (2024). IA legum: transformant l’educació jurídica amb tecnologia intel·ligent. Revista d’Educació I Dret, (2 Extraordinario), 287–303. https://doi.org/10.1344/REYD2024.2 Extraordinario.49382