SEMEJANZAS VIRTUALES, TRADUCIONES VISUALES. LA IMAGEN, SU LECTURA Y SU TRADUCCIÓN EN WALTER BENJAMIN
DOI:
https://doi.org/10.1344/regac2019.1.09Paraules clau:
Benjamin, traducción, semejanza, imagen, palabra, translation, similarity, image, word, history, visual, virtualhistoria, virtual,Resum
Este artículo propone una aproximación a la traducción visual a partir del pensamiento de Walter Benjamin. Nuestro hilo conductor se sitúa en el concepto de “semejanza”, y particularmente en el modo en que Benjamin pasó de considerar las relaciones entre las palabras y las cosas como “semejanzas no sensoriales” a concebir una lectura de las imágenes a partir de sus “semejanzas virtuales”. Entre la “legibilidad de las imágenes” y la teoría benjaminiana de la traducción, tratamos aquí de repensar lo virtual como visual; es decir: repensar la traducción visual en el seno mismo de lo que él llamó “imágenes dialécticas”.
This paper proposes an approach to visual translation based on the thinking of Walter Benjamin. Our guiding thread is situated in the concepts of similarity and resemblance, particularly in Benjamin's step from considering the relationships between words and things as “non-sensory similarities” to conceiving the reading of images from their “virtual similarities”. Between the “legibility of the images” and the translation theory of Benjamin, we try here to rethink the virtual as visual; that is: to rethink virtual translation that Benjamin theorized in order to expose a visual translation inside of what he called dialectical images.
Referències
Adorno, Theodor W. (1963). Charakteristik Walter Benjamins. En Prismen. Kulturkritik und Gesellschaft, Munich, Deutscher Taschenbung Verlag, 232-247.
Aristóteles (1993). Peri Hermeneias. En Tratados de lógica (El Organon). [Traducción de Francisco Larroyo]. México D. F.: Porrúa.
Arnaldo, Javier (2019). Vemos lo que sabemos. La cultura de la visión en Goethe. Madrid: Abada.
Barthes, Roland (2002). Droit dans les deux. En Œuvres complètes, V. 1977-1980. París: Seuil, 355-357.
Benjamin, Walter (1923). Die Aufgabe des Übersetzers [1921-1923]. En Baudelaire, Charles, Tableaux parisiens [trad. de Walter Benjamin]. Heidelberg: Verlag von Richard Weissbach, VII-XVII.
Benjamin, Walter (1991a). Einbahnstraße [1928]. En Gesammelte Schriften, IV/1. Frankfurt am Main: Suhrkamp Verlag, 83-148.
Benjamin, Walter (1991b). Peintures chinoises à la Bibliothèque Nationale [1938]. En Gesammelte Schriften IV/1, 603-605.
Benjamin, Walter (1991c). Lehre vom Ähnliche [1933]. En Gesammelte Schriften II/1. Frankfurt am Main: Suhrkamp Verlag, 204-210.
Benjamin, Walter (1991d). Über das mimetische Vermögen [1933]. En Gesammelte Schriften II/1. Frankfurt am Main: Suhrkamp Verlag, 210- 213.
Benjamin, Walter (1991e). Ursprung des deutschen Trauerspiels [1925- 1928]. En Gesammelte Schriften I/1. Frankfurt am Main: Suhrkamp Verlag, 203-430.
Benjamin, Walter (1991f). Das Passagen-Werk [1927-1940]. En Gesammelte Schriften V. Frankfurt am Main: Suhrkamp Verlag.
Benjamin, Walter (1991g). Über Sprache überhaupt und über die Sprache des Menschen [1916]. En Gesammelte Schriften II/1. Frankfurt am Main: Suhrkamp Verlag, 140-157.
Benjamin, Walter (1991h). Traumkitsch. En Gesammelte Schriften II/1. Frankfurt am Main: Suhrkamp Verlag, 621-622.
Benjamin, Walter (1991i). Die frühromantische Kunsttherorie und Goethe. Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik. En Gesammelte Schriften I/1, Frankfurt am Main: Suhrkamp, 110-119.
Benjamin, Walter (1991j). Ms 986 [c. 1935-1936]. En Gesammelte Schriften, VII. Frankfurt am Main: Suhrkamp, 667-668.
Benjamin, Walter (1991k). Über den Begriff der Geschichte [1939-1940]. En Gesammelte Schriften I/2. Frankfurt am Main: Suhrkamp Verlag, 691- 704.
Deleuze, Gilles (2003). Deux régimes de fous. Textes et entretiens 1975- 1995. París: Minuit.
Derrida, Jacques (1967). De la grammatologie. París: Minuit.
Derrida, Jacques (1987). Des tours de Babel. En Psyché. Inventions de l’autre. París: Galilée.
Derrida, Jacques (1994). Force de loi. Le “Fondement mystique de l’autorité”. París: Galilée.
Didi-Huberman, Georges (1990). Devant l’image. París: Minuit.
Gilloch, Graeme; Kang, Jaeho (2016). “Ink-play”: Walter Benjamin’s Chinese Curios. En Sociétés, 131.
Gombrich, Ernst H. (1984). Art and Illusion. A Study in the Psychology of Pictorial Representation, Londres: Phaidon Press.
Gombrich, Ernst H. (1994). Visual Discovery through Art. En The Image and the Eye. London: Phaidon, 11-39.
Guthrie, William Keith Chambers (1988). Historia de la filosofía griega III. Siglo V. Ilustración. Madrid: Gredos.
Lamy, Laurent; Nouss, Alexis (1997). L’abandon du traducteur. Prolégomènes à la traduction des ‘Tableaux parisiens’ de Charles Baudealaire. TTR, 10 (2), 13-69.
Nancy, Jean-Luc (1999). Autrement dire. Po&sie, 89, 114-119.
Panofsky, Erwin (1972). Studies in Iconology. Humanistic Themes In the Art of the Renaissance. Boulder, Oxford: Icon.
Panofsky, Erwin (1998), “Zum Problem der Beschreibung und Inhatsdeutung von Werken der bildenden Kunst” en Deutschsprachige Aufsätze II. Berín: Akademie Verlag.
Panofsky, Erwin (2008). Idea. Ein Beitrag zur Begriffsgeschichte der älteren Kunsttheorie. En Cassirer, Ernst; Panofsky, Erwin. Eidos und Eidolon; Idea. Hamburg: Philo Fine Arts.
Paola di, Modesta (2015). Arte que traduce. 1995-2015. La traducción como mediación cultural en los procesos de transmisión y recepción de las obras de arte [tesis doctoral]. Barcelona: Universidad de Barcelona.
Platón (1988). Fedón, Banquete, Fedro. En Diálogos III [trad. de Carlos García Gual, Emilio Lledó Íñigo, Marcos Martínez Hernández]. Madrid: Gredos.
Platón (1988). República. En Diálogos IV [trad. Conrado Eggers Lan]. Madrid: Gredos.
Platón (2002). Cratilo o del lenguaje [trad. Atilano Domínguez]. Madrid: Trotta.
Platón (2010). Fedro. [ed. bilingüe de Armando Poratti]. Madrid: Akal.
Sartre, Jean-Paul (1965). L’imagination. París: Presses Universitaires de France.
Saussure, Ferdinand de (1967). Cours de linguistique générale. París: Payot.
Shi Tao (1966). Les propos sur la peinture [ed. de Ryckmans Pierre]. Arts asiatiques, 14, 81-146.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Els/les autors/es que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
- Els/les autors/es conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, que es difondrà amb la llicència de reconeixement de Creative Commons que permet compartir l'obra amb tercers/es, sempre que aquests/es reconeguin la seva autoría, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
- Els/les autors/es sén liures d'establir acords contractuals adicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l'obra publicada en la revista (com per exemple la seva publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que es reconegui la publicación inicial en aquesta revista.
- S'anima als/a les autors/es a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o en la seva página web, per exemple) abans i durant el procés de remisió, amb l'objectiu d'aconseguir intercanvis productius i fer que l'obra obtingui més cites (veure The Effect of Open Access, en anglès).