Formar, ensenyar i aprendre sobre la pràctica científica a primària amb un joc de caixes negres
DOI:
https://doi.org/10.1344/reire2021.14.232607Paraules clau:
Educació científica, Formació de professorat, Pràctica científica, Joc educatiu, Ensenyament basat en investigacióResum
INTRODUCCIÓ. Aprendre com funciona la comunitat científica per validar els coneixements és un component essencial de l’alfabetització científica, que no s’ensenya adequadament a causa de la seva complexitat cognitiva, la manca de recursos didàctics i la insuficient atenció en aquests temes a la formació del professorat. L’objectiu d’aquest article és ajudar a innovar la formació i el desenvolupament professional del professorat mitjançant jocs seriosos (caixes negres) que incentivin aquest ensenyament epistèmic i el seu aprenentatge per part de l’alumnat de primària. MÈTODE. Tres mestres i els seus estudiants participen en un procés metodològicament mixt: desenvolupament del joc com a recurs didàctic, intervenció educativa amb estudiants i investigació-acció sobre la pràctica docent amb mestres. RESULTATS. Es presenten com a resultat les activitats, els productes i el desenvolupament professional docent mitjançant l’estudi de la lliçó: planificació de la seqüència d’ensenyament, produccions de l’alumnat, i avaluació de la formació (mestres) i de la motivació i interès de mestres i estudiants. L’eficàcia del joc com a recurs es justifica per la valoració positiva que en fan els docents i per la realització, acceptació i motivació de l’alumnat vers les tasques. DISCUSSIÓ. Es discuteixen els assoliments, els límits i les implicacions futures en relació amb els objectius de l’experiència, tant pel que fa a l’educació científica com per desenvolupar a les escoles la sostenibilitat de l’experiència de formació amb jocs epistèmics.Referències
Abd-el-Khalick, F., y Akerson, V. (2009). The influence of metacognitive training on preservice elementary teachers’ conceptions of nature of science. International Journal of Science Education, 31, 2161–2184. https://doi.org/10.1080/09500690802563324
Acevedo-Díaz, J. A., y García-Carmona, A. (2016) «Algo antiguo, algo nuevo, algo prestado». Tendencias sobre la naturaleza de la Ciencia en la educación científica. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 13(1), 3–19. https://doi.org/10.25267/rev_eureka_ensen_divulg_cienc.2016.v13.i1.02
Akerson, V. L., Carter, I., Pongsanon, K., y Nargund-Joshi, V. (2019). Teaching and learning nature of science in elementary classrooms. Research-based strategies for practical implementation. Science & Education, 28, 391–411. https://doi.org/10.1007/s11191-019-00045-1
Akerson, V. L., y Donnelly, L. A. (2010). Teaching nature of science to K-2 students: What understandings can they attain? International Journal of Science Education, 32(1), 97–124. https://doi.org/10.1080/09500690902717283
Akerson, V. L., Nargund-Joshi, V., Weiland, I., Pongsanon, K., y Avsar, B. (2014). What third-grade students of differing ability levels learn about nature of science after a year of instruction. International Journal of Science Education, 36(2), 224–276. https://doi.org/10.1080/09500693.2012.761365
Allchin, D. (2011). Evaluating Knowledge of the Nature of (Whole) Science. Science Education, 95, 518–542. https://doi.org/10.1002/sce.20432
Bunge, M. (1963). Una teoría general de la caja negra. Filosofía de la Ciencia, 30(4), 346–358.
Cartier, J. (2000). Assessment of explanatory models in genetics: insights into students` conceptions of scientific models. Report nº 98-1. University of Wisconsin-Madison.
Clark, D. B., Tanner-Smith, E. E., y Killingsworth S. S. (2016). Digital Games, Design, and Learning: A Systematic Review and Meta-Analysis. Review of Educational Research, 86(1), 79–122. https://doi.org/10.3102%2F0034654315582065
Cofré, H., Nuñez, P., Santibáñez, D., Pavez, J. M., Valencia, M., y Vergara, C. (2019). A critical review of students’ and teachers’ understandings of nature of science. Science & Education, 28, 205–248. https://doi.org/10.1007/s11191-019-00051-3
Deng, F., Chen, D.-T., Tsai, C.-C., y Chai, C.-S. (2011). Students’ Views of the Nature of Science: A Critical Review of Research. Science Education, 95, 961–999. https://doi.org/10.1002/sce.20460
Erduran, S., y Dagher, Z. R. (eds.) (2014). Reconceptualizing the Nature of Science for Science Education. Scientific Knowledge, Practices and Other Family Categories. Springer.
García-Carmona, A., Vázquez, A., y Manassero, M. A. (2011). Estado actual y perspectivas de la enseñanza de la naturaleza de la ciencia: una revisión de las creencias y obstáculos del profesorado. Enseñanza de las Ciencias, 28, 403–412.
Gee, J. P. (2007). What video games have to teach us about learning and literacy. Palgrave Macmillan.
Hassinger-Das, B., Toub, T. S., Zosh, J. M., Michnick, J., Golinkoff, R., y Hirsh-Pasek, K. (2017). More than just fun: a place for games in playful learning. Infancia y Aprendizaje, 40(2), 191–218. https://doi.org/10.1080/02103702.2017.1292684
Hattie, J. (2009). Visible learning: A synthesis of over 800 meta-analyses relating to achievement. Routledge.
Hodson, D. (2008). Towards scientific literacy: A teachers’ guide to the history, philosophy and sociology of science. Sense Publishers.
Khadija, E. F., Master, H., y Akerson, V. L. (2015). Using history of science to teach nature of science to elementary students. Science & Education, 24, 1103–1140. https://doi.org/10.1007/s11191-015-9783-5
Lederman, N. G. (2007). Nature of science: past, present, and future. En S. K. Abell y N. G. Lederman (eds.), Handbook of research on science education (pp. 831–879). Lawrence Erlbaum Associates.
Li, M.-C., y Tsai, C.-C. (2013). Game-Based Learning in Science Education: A Review of Relevant Research. Journal of Science Education and Technology, 22, 877–898. https://doi.org/10.1007/s10956-013-9436-x
Manassero-Mas, M. A., y Vázquez-Alonso, A. (2019). Conceptualización y taxonomía para estructurar los conocimientos acerca de la ciencia. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 16(3), 3104. https://doi.org/10.25267/rev_eureka_ensen_divulg_cienc.2019.v16.i3.3104
Matthews, M. R. (2012). Changing the focus: From nature of science (NOS) to features of science (FOS). En M. S. Khine (ed.), Advances in nature of science research. Concepts and methodologies (pp. 3–26). Springer. https://doi.org/10.1007/978-94-007-2457-0_1
McComas, W. F. (2008). Seeking historical examples to illustrate key aspects of the nature of science. Science & Education, 17, 249–263. https://doi.org/10.1007/s11191-007-9081-y
McGonigal, J. (2011). Reality is Broken: Why Games Make Us Better and How They Can Change the World. Penguin.
Millar, R. (2006). Twenty First Century Science: insights from the design and implementation of a scientific literacy approach in school science. International Journal of Science Education, 28, 1499–1521. https://doi.org/10.1080/09500690600718344
MUSE (Modelling for Understanding in Science) (2002). Earth-moon-sun dynamics project. University of Wisconsin-Madison.
NGSS Lead States (2013). Next Generation Science Standards: For States, By States. The National Academies Press.
Osborne, J., Collins, S., Ratcliffe, M., Millar, R., y Duschl, R. (2003). What “ideas-about-science” should be taught in school science? A Delphi study of the expert community. Journal of Research in Science Teaching, 40, 692–720. https://doi.org/10.1002/tea.10105
Quigley, C., Pongsanon, K., y Akerson, V. L. (2011). If we teach them, they can learn: Young students’ views of nature of science during an informal science education program. Journal of Science Teacher Education, 22, 129–149. https://doi.org/10.1007/s10972-010-9201-4
Raviolo, A., Ramírez, P., y López, E. A. (2010). Enseñanza y aprendizaje del concepto de modelo científico a través de analogías. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 7, 581–612. https://doi.org/10.25267/rev_eureka_ensen_divulg_cienc.2010.v7.i3.01
Roberts, D. (2007). Scientific literacy/science literacy. En S. K. Abell y N. G. Lederman (eds.), Handbook of research on science education (pp. 729–780). Lawrence Erlbaum.
Solís, C., Escriva, I., y Rivero, A. (2015). Una experiencia de aprendizaje por investigación con cajas negras en formación inicial de maestros. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 12, 167–177. https://doi.org/10.25267/rev_eureka_ensen_divulg_cienc.2015.v12.i1.11
Squire, K. (2011). Video games and learning: Teaching and participatory culture in the digital age. Teachers College Press.
Vázquez-Alonso, A. y Manassero-Mas, M. A. (2012). La selección de contenidos para enseñar naturaleza de la ciencia y tecnología (parte 1): Una revisión de las aportaciones de la investigación didáctica. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 9(1), 2–31. https://doi.org/10.25267/rev_eureka_ensen_divulg_cienc.2012.v9.i1.02
Vázquez-Alonso, A., y Manassero-Mas, M. A. (2017). Juegos para enseñar la naturaleza del conocimiento científico y tecnológico. Educar, 53(1), 149–170. https://doi.org/10.5565/rev/educar.839
Vázquez-Alonso, Á., y Manassero-Mas, M. A. (2018). Más allá de la comprensión científica: educación científica para desarrollar el pensamiento. Revista Electrónica de Enseñanza de las Ciencias, 17(2), 309–336.
Vázquez, Á. (Ed.), Rodríguez, A. M. y Vega, A. P. (2017). Investigación-acción y enseñanza de temas de naturaleza de la ciencia. Editorial Académica Española.
Vesterinen, V-M., Manassero-Mas, M-A., y Vázquez-Alonso, Á. (2014). History, Philosophy, and Sociology of Science and Science-Technology-Society Traditions in Science Education: Continuities and Discontinuities. En M. R. Matthews (ed.), International Handbook of Research in History, Philosophy and Science Teaching (pp. 1895–1925). Springer. https://doi.org/10.1007/978-94-007-7654-8_58
Whitebread, D. (2012). The importance of play. Toy Industries of Europe (TIE).
Wouters, P., van Nimwegen, C., van Oostendorp, H., y van der Spek, E. D. (2013). A Meta-Analysis of the Cognitive and Motivational Effects of Serious Games. Journal of Educational Psychology, 105, 249–265. https://doi.apa.org/doi/10.1037/a0031311
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L’autor conserva els drets d’autoria, i concedeix a REIRE els drets de la primera publicació de l’article.
Tots els continguts inclosos a la Revista d'Innovació i Recerca en Educació estan subjectes a la llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.
