Aspectes ètics de l’ús de mesures de contenció coercitiva en l’entorn educatiu
DOI:
https://doi.org/10.1344/reire2021.14.232945Paraules clau:
Contenció física, Deontologia, Trastorn de conducta, Agitació psicomotriuResum
INTRODUCCIÓ. En els centres educatius es produeixen situacions en què alumnes amb dificultats de regulació de la conducta pateixen episodis d’agitació deguts a frustracions, conflictes entre iguals o incapacitat per acceptar els límits, entre altres motius. En algunes ocasions aquests episodis generen situacions de risc per al mateix alumne o per als seus companys i companyes o per a altres membres de la comunitat educativa. MÈTODE. S’analitzen diversos documents legislatius, normatius, de referència i d’experts des d’una perspectiva teoricoconceptual i crítica. RESULTATS. Els docents han de respondre a situacions de risc associades a episodis d’agitació de l’alumnat de manera ràpida, eficaç i segura. Les estratègies de contenció de l’alumnat són diverses i poden anar des de les contencions verbals i d’acompanyament emocional fins a intervencions en què sigui necessari restringir temporalment els moviments de l’alumne. DISCUSSIÓ. Les contencions coercitives en l’entorn escolar generen diversos neguits en els docents, ja que suposen una contradicció respecte dels principis de beneficència i autonomia. L’excepcionalitat i els riscos que implica l’ús de mesures de contenció coercitiva en els centres educatius obliga a una reflexió ètica sobre la necessitat, els procediments i les condicions de la seva utilització.Referències
American Association of School Administrators. (2012). Keeping schools safe: How restraint and seclusion protects students and school personnel. https://www.aasa.org/seclusionrestraint.aspx
Associació Mundial de Psiquiatria. (2002). Declaración de Madrid sobre los requisitos éticos de la práctica de la psiquiatría. https://aen.es/wp-content/uploads/2009/05/Declaracion_Madrid_WAP.pdf
Beauchamp, T. L., i Childress, J. F. (1999). Principios de Ética Biomédica. Masson.
Barrios, J. (2003). Uso de medios coercitivos en Psiquiatría: Retrospectiva y propuesta de regulación. Derecho y Salud, 11(2), 141–164. http://www.ajs.es/sites/default/files/2020-05/Vol11-2-2_1.pdf
Canimas Brugué, J. E., Carbonell Paris, F., Cruz Moratones, C., Del Pozo Àlvarez, J. M., Monreal Bosch, P., Mora Duran, A., Pellissa Vaqué, B., i Vilà Mancebo, A. (2008). Força i violència en l’educació social. Diputació de Girona. https://sid.usal.es/idocs/F8/FDO22269/violencia_educacion_social.pdf
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (2006). Consideraciones ante las contenciones físicas y/o mecánicas: Aspectos éticos y legales. https://pbcoib.blob.core.windows.net/coib-publish/invar/99c9a9b5-c0f3-4bfa-b15d-cbf5c188075a
Comissió Central de Deontologia del Consell General de Col·legis Oficials de Metges d’Espanya. (2015). Declaración de la Comisión Central de Deontología de la Organización Médica Colegial sobre contención mecánica de pacientes. https://www.cgcom.es/sites/default/files/u183/declaracion_ccd_contencion_mecanica_de_pacientes_19_06_15.pdf
Comitè de Bioètica d’Espanya. (2016). Consideraciones éticas sobre el uso de contenciones mecánicas y farmacológicas en los ámbitos social y sanitario. http://assets.comitedebioetica.es/files/documentacion/Informe%20Contenciones-CBE.pdf
Consell Escolar de Catalunya. (1992). Deontologia docent. Criteris del Consell Escolar de Catalunya. https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/WebContent/u2/media/deontologia_del_docent.pdf
Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. (2015). Codi Deontològic del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. https://www.copc.cat/adjuntos/adjunto_188.1524062657.pdf
Day, D. M. (2002). Examining the therapeutic utility of physical restraint and seclusion with students and youth: The role of theory and research in practice. American Journal of Orthopsychiatry, 72(2), 266–278. https://doi.org/10.1037/0002-9432.72.2.266
Dressing, H., i Salize, H. J. (2004). Compulsory admission of mentally ill patients in European Union Member States. Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, 39(10), 797–803. https://doi.org/10.1007/s00127-004-0814-9
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. (2011). Compromís ètic del professorat. http://www.mrp.cat/admin/magatzem/inicides/Compromiseticprofessorat_maig2011.pdf
Higgins, J. P. T., i Green, S. (eds.) (2011). Cochrane Handbook for Systematic Reviews of Interventions (versió 5.1.0). The Cochrane Collaboration.
Holloman, G. H., i Zeller, S. L. (2012). Best practices in evaluation and treatment of agitation. Western Journal of Emergency Medicine, 13(1), 1–12. https://doi.org/10.5811/westjem.2011.9.6865
Houlihan, D. (2018). Seclusion and restraint policy and practice: Is students safe in school? Health Care Community Medicine, 2(1), 14–22. http://sciencetxt.org/pdf/HCCM-2-108.pdf
Kallert, T. W., Glöckner, M., Onchev, G., Raboch, J., Karastergiou, A., Solomon, Z., Magliano, L., Dembinskas, A., Kiejna, A., Nawka, P., Torres-González, F., Priebe, S., i Kjellin, L. (2005). The EUNOMIA project on coercion in psychiatry: Study design and preliminary data. World Psychiatry, 4(3), 168–172.
Nello, A. (2013). Vers un codi d’ètica docent a l’ensenyament obligatori. https://www.url.edu/sites/default/files/content/file/2019/09/25/36/vers-un-codi-d-etica-docent-a-l-ensenyament.pdf
Puigardeu, O. (2018). Apunts per a un document de consens en relació a la prevenció i intervenció en situacions de crisi d’agitació en centres educatius. Àmbits, 48, 8–23.
Puigardeu, O. (2020). El personal docent davant de les situacions d’agitació d’alumnat amb TMG. Estudi exploratori. Àmbits, 52, 29–42.
Ramos, J. (2018). Ética y salud mental. Herder.
RNAO. (2017). Prevención de caídas y disminución de lesiones derivadas de las caídas (4a ed.). https://www.bpso.es/wp-content/uploads/2020/01/D0021_Prevencion_Caidas_2017.pdf
Ryan, J. B., i Peterson, R. L. (2004). Physical restraint in school. Behavioral Disorders, 29(2), 154–168.
Ryan, J. B., i Peterson, R. L. (2012). Regulatory governance of physical restraint in schools (capítol 15). Dins J. K. Luiselli (ed.), The handbook of high-risk challenging behaviors (p. 257–270). Paul H. Brooks.
Saumell, C., Alsina, G., i Arroyo, À. (2011). Alumnado con dificultades de regulación del comportamiento (vol. 1). Infantil y primaria. Graó.
Scheuermann, B., Peterson, R., Ryan, J., i Billingsley, G. (2016). Professional practice and ethical issues related to physical restraint and seclusion in schools. Journal of Disability Policy Studies, 27(2), 86–95. https://doi.org/10.1177/1044207315604366
Skiba, R. J., Michael, R. S., Nardo, A. C., i Peterson, R. L. (2002). The color of discipline: Sources of racial and gender disproportionality in school punishment. Urban Review, 34, 317–332. https://doi.org/10.1023/A:1021320817372
Steinert, T., Noorthoorn, E., i Mulder, C. (2014). The use of coercive interventions in mental health in Germany and the Netherlands: A comparison of the developments in two neighboring countries. Frontiers in Public Health, 24(2), 141–152. https://doi.org/10.3389/fpubh.2014.00141
Stucchi-Portocarrero, S., Cruzado, L., Fernández-Ygreda, R., Bernuy-Mayta, M., Vargas-Murga, H., Alvarado-Sánchez, F., Rondón-de la Jara, J. L., i Núñez-Moscoso, P. (2014). Guía de práctica clínica para el tratamiento de la agitación psicomotora y la conducta agresiva. Revista de Neuro-Psiquiatría, 77(1), 19–30. https://doi.org/10.20453/rnp.v77i1.1160
Trader, B., Stonemeier, J., Berg, T., Knowles, C., Massar, M., Monzalve, M., Pinkelman, S., Nese, R., Ruppert, T., i Horner, R. (2017). Promoting inclusion through evidence-based alternatives to restraint and seclusion. Research and Practice for Persons with Severe Disabilities, 42(2), 75–88. https://doi.org/10.1177/1540796917698830
US Department of Education. (2012). Restraint and seclusion: Resource document. https://www2.ed.gov/policy/seclusion/restraints-and-seclusion-resources.pdf
USTEC-STEs. (2016). Estudi sobre agressions al personal en el sistema públic d’ensenyament de Catalunya. http://www.sindicat.net/enquesta/ResumEnquesta.pdf
Valdés-Cuervo, Á. A., Martínez-Ferrer, B., i Carlos-Martínez, E. A. (2018). El rol de las prácticas docentes en la prevención de la violencia escolar entre pares. Revista de Psicodidáctica, 23(1), 33–38. https://doi.org/10.1016/j.psicod.2017.05.006
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L’autor conserva els drets d’autoria, i concedeix a REIRE els drets de la primera publicació de l’article.
Tots els continguts inclosos a la Revista d'Innovació i Recerca en Educació estan subjectes a la llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.
