Impacte de l’aprenentatge servei en el professorat d’Educació Física en formació
DOI:
https://doi.org/10.1344/RIDAS2024.18.12Paraules clau:
aprenentatge servei, educació física, formació de mestres, revisió sistemàticaResum
L'aprenentatge servei (ApS), un enfocament pedagògic que integra l'aprenentatge acadèmic amb el servei pràctic a la comunitat, és una estratègia metodològica que fomenta un espectre de competències essencials que van des dels aspectes socials i personals fins als professionals. El camp de l'Educació Física és particularment adequat per a l'aplicació de l'aprenentatge servei, atesa la gran quantitat de beneficis socials com el foment de la responsabilitat personal i social, la promoció de la inclusió i el desenvolupament d'habilitats per a la resolució de conflictes. En aquest sentit, aquesta investigació pretén conèixer l'estat de la qüestió i estendre la recerca d'intervencions de qualitat fins a l'any 2023, comprovant l'evolució de la investigació sobre l'ApS en els darrers 7 anys. Per això, l'objectiu principal d'aquesta revisió sistemàtica és avaluar i sintetitzar els resultats de les intervencions amb aprenentatge servei implementades a nivell universitari per a professors d'Educació Física en formació. Per dur a terme aquesta revisió sistemàtica, es van seguir les directrius d'experts descrites a Preferred Reporting Items per a Systematic Reviews and Meta-Analyses. Les troballes de la revisió emfatitzen l'impacte positiu de l’ApS als professors d'Educació Física en formació. Així i tot, el cos de recerca existent també destaca la necessitat de millorar la qualitat de la recerca elevant els estàndards de validesa i fiabilitat per enfortir la solidesa de les evidències.
Referències
Abellán, J. (2021). Aprendizaje-Servicio y su efecto sobre las actitudes hacia la inclusión en futuros maestros de Educación Física. Contextos Educativos. Revista de Educación, 27, 83–98. https://doi.org/10.18172/CON.4535
Arthur, J., & Bohlin, K. (Eds.) (2005). Citizenship and Higher Education. The role of universities in communities and society. Routledge Farmer.
Bringle, R.G., & Hatcher, J.A. (1996). Implementing service learning in higher education. Journal of Higher Education, 67, 221–239. https://doi.org/10.1080/00221546.1996.11780257
Brown, D. (2005). An economy of gendered practices? Learning to teach physical education from the perspective of Pierre Bourdieu’s embodied sociology. Sport, Education and Society, 10(1), 3–23. https://doi.org/10.1080/135733205298785
Capella-Peris, C., Martí-Puig, M., Salvador-García, C., & Maravé-Vivas, M. (2021). Social, Personal, and Innovative Competencies Effect of Service-Learning in Physical Education Teacher Education: A Mixed-Methods Analysis. Frontiers in Education, 6, 410. https://doi.org/10.3389/FEDUC.2021.757483/BIBTEX
Capella-Peris, C., Gil-Gómez, J., Martí-Puig, M., & Ruíz-Bernardo, P. (2020). Development and validation of a scale to assess social entrepreneurship competency in higher education. Journal of Social Entrepreneurship, 11(1), 23-39. doi:10.1080/19420676.2018.1545686
Capella-Peris, C., Cosgrove, M. M., Pallarès, M., & Santágueda-Villanueva, M. (2019). Aprendizaje Servicio en la formación inicial docente de Educación Física: Análisis de una propuesta en el contexto norteamericano. Publicaciones, 49(4), 49–67. https://doi.org/10.30827/publicaciones.v49i4.11728
Cayuela, A., Ballesteros, C., & Aramburuzabala, P. (2020). Research report. A review of service-learning in European Higher Education. European Observatory of Service-Learning in Higher Education. https://www.eoslhe.eu/review-of-service-learning-in-european-higher-education/
Cervantes, C. M., & Meaney, K. S. (2013). Examining Service-Learning literature in Physical Education Teacher Education: Recommendations for practice and research. Quest, 65(3), 332–353. doi:10.1080/00336297.2013.773533
Chiva-Bartoll, Ò., Capella-Peris, C., & Piquer, M. (2018a). Investigación-acción sobre un programa de aprendizaje-servicio en la didáctica de la educación física. Revista de Investigación Educativa, 36(1), 277–293. https://doi.org/10.6018/RIE.36.1.270581
Chiva-Bartoll, O., Baena-Extremera, A., Hortiguela-Alcalá, D., & Ruiz-Montero, P. J. (2020a). Contributions of Service-Learning on PETE students’ effective personality: a mixed methods research. International Journal of Environmental Research and Public Health, 17(23), 8756. https://doi.org/10.3390/IJERPH17238756
Chiva-Bartoll, O., Montero, P. J. R., Capella-Peris, C., & Salvador-García, C. (2020b). Effects of Service Learning on Physical Education Teacher Education students’ subjective happiness, prosocial behavior, and professional learning. Frontiers in Psychology, 11, 331. https://doi.org/10.3389/FPSYG.2020.00331/BIBTEX
Chiva-Bartoll O., Ruiz-Montero P. J., Martín Moya R., Pérez López I., Giles Girela J., García-Suárez J. & Rivera-García E. (2019). University Service-Learning in Physical Education and Sport Sciences: A systematic review. Revista Complutense de Educación, 30(4), 1147-1164. https://doi.org/10.5209/rced.60191
Chiva-Bartoll, Ó., Pallarés-Piquer, M., & Gil-Gómez, J. (2018b). Aprendizaje-servicio y mejora de la Personalidad Eficaz en futuros docentes de Educación Física. Revista Complutense de Educación, 29(1), 181–197. https://doi.org/10.5209/RCED.52164
Chiva-Bartoll, O., Santos-Pastor, M. L., Martínez-Muñoz, L. F., & Ruiz-Montero, P. J. (2021). Contributions of Service-Learning to more inclusive and less gender-biased Physical Education: the views of Spanish Physical Education Teacher Education students. Journal of Gender Studies, 30(6), 699–712. https://doi.org/10.1080/09589236.2021.1937079
Chiva-Bartoll, O., & Fernández-Rio, J. (2021). Advocating for Service-Learning as a pedagogical model in Physical Education: towards an activist and transformative approach. Physical Education and Sport Pedagogy, 27(5), 545–558. https://doi.org/10.1080/17408989.2021.1911981
Extremera, N., & Fernández-Berrocal, P. (2014). The subjective happiness scale: translation and preliminary psychometric evaluation of a Spanish version. Social Indicators Research 119, 473–481. https://doi.org/10.1007/s11205-013-0497-2
Fernández-Martín, F. D., Arco-Tirado, J. L., & Hervás-Torres, M. (2019). The impact of service-learning and peer-tutoring programmes to improve the effectiveness of higher education. Bordón. Revista de Pedagogía, 71(3), 115–131. https://doi.org/10.13042/Bordon.2019.68334
Filges, T., Dietrichson, J., Viinholt, B., & Dalgaard, N. T. (2022). Service learning for improving academic success in students in grade K to 12: A systematic review. Campbell Systematic Reviews, 18(1210). https://doi.org/10.1002/cl2.1210
Furco, A. (2001). Advancing Service-Learning at research Universities. In New Directions for Higher Education, 114, pp. 67–78. https://doi.org/10.1002/he.15.abs
Furco, A., & Billig, S. H. (Eds.). (2002). Service learning: The essence of the pedagogy. IAP.
Galván, C., Meaney, K., & Gray, V. (2018). Examining the reciprocal nature of service-learning for underserved students and preservice teachers. Journal of Teaching in Physical Education, 37(4), 363–372. https://doi.org/10.1123/jtpe.2018-0051
García-Rico, L., Carter-Thuillier, B., Santos-Pastor, M. L., & Martínez-Muñoz, L. F. (2020). Training physical education teachers for social justice: Effects of service-learning on Chilean and Spanish students. Revista Internacional de Educación Para La Justicia Social, 9(2), 29–47. https://doi.org/10.15366/RIEJS2020.9.2.002
García-Rico, L., Santos-Pastor, M. L., & Martínez-Muñoz, L. F. (2019). La perspectiva del alumnado universitario de actividad físico-deportiva sobre la repercusión del aprendizaje-servicio para su formación inicial. En P. J. Ruiz, and A. Baena. Metodologías Activas en Ciencias del Deporte (pp 135-158). Wanceulen Editorial.
Gerholz, K.-H., Liszt, V., & Klingsieck, K. B. (2017). Effects of learning design patterns in service-learning courses. Active Learning in Higher Education, 19(1), 47–59. https://doi.org/10.1177/1469787417721420
Gil-Gómez, J., Moliner-García, O., Chiva-Bartoll, O., & García, R. (2016). Una experiencia de aprendizaje-servicio en futuros docentes: desarrollo de la competencia social y ciudadana. Revista Complutense de Educación, 27, 53–73. https://doi.org/10.5209/rev_RCED.2016.v27.n1.45071
González, F., Benito-Colio, B., Martínez-Aranda, L., y García-Taibo, O. (2022). Perspectivas iniciales hacia la metodología de aprendizaje-servicio en las competencias profesionales del graduado en educación primaria con mención en educación física. Un estudio piloto. Espiral. Cuadernos del Profesorado, 15(31), 91–102. https://doi.org/10.25115/ECP.V15I31.7203
Gómez, R. (2012). Evaluación de la Personalidad Eficaz en Población Universitaria. Ph.D. Thesis, University of Huelva, Huelva, Spain.
Hatcher, J., & Bringle, R. (1997). Reflection: Bridging the gap between service and learning. College Teaching, 45(4), 32–37. https://doi.org/10.1080/87567559709596221
Howard, J. (Ed.). (2001). Service-learning course design workbook. Michigan Journal of Community Service Learning.
Kwon, E. H., Park, J., & Kim, T. (2022). Investigating the impact of adapted physical education service-learning projects on preservice teachers’ attitudes toward individuals with disabilities. Journal of Exercise Rehabilitation, 18(1), 74–78. https://doi.org/10.12965/jer.2142654.327
Martínez, M. (Ed.) (2008). Aprendizaje Servicio y responsabilidad social de las universidades. Octaedro.
Moher D., Shamseer L., Clarke, M., Ghersi, D., Liberati, A., Petticrew, M., Shekelle, P., & Stewart, L.A. (2015). PRISMA-P Group. Preferred reporting items for systematic review and meta-analysis protocols (PRISMA-P). Systematic Review, 4(1). https://doi.org/10.1186/2046-4053-4-1
Moraleda, M., González, A., & García-Gallo, J. (2004). AECS: actitudes y estrategias cognitivas sociales. TEA.
Salam, M., Awang Iskandar, D. N., Ibrahim, D. H. A., & Farooq, M. S. (2019). Service learning in higher education: A systematic literature review. Asia Pacific Education Review, 20(4), 573–593. https://doi.org/10.1007/s12564-019-09580-6
Resch, K., & Knapp, M. (Eds.) (2020). Service Learning. A Workbook for Higher Education. An output of the engage students project. https://www.dcu.ie/sites/default/files/inline-files/io-3-workbook_2020-11-12-final.pdf
Santos-Pastor, M. L., Cañadas, L., Martínez-Muñoz, L. F. & García-Rico, L. (2020). Diseño y validación de una escala para evaluar el aprendizaje servicio universitario en actividad física y deporte. Educación XX1, 23(2), 67-93. https://doi.org/10.5944/educXX1.25422
Sotos-Prieto, M., Prieto, J., Manera, M., Baladia, E., Martínez-Rodríguez, R., & Basulto, J. (2014). Ítems de referencia para publicar Revisiones Sistemáticas y Metaanálisis: La Declaración PRISMA. Revista Española de Nutrición Humana y Dietética, 18(3), 172-181. https://doi.org/10.14306/renhyd.18.3.114
Tapia, N. (2019). Aprendizaje y servicio solidario. Editorial CCS.
Tapia, M. N. (2008). Calidad académica y responsabilidad social: el aprendizaje servicio como puente entre dos culturas universitarias. In M. Martínez (Ed.) Aprendizaje Servicio y responsabilidad social de las universidades (pp.27-56). Octaedro
Tárraga, R., Grau, C. & Peirats, J. (2013). Actitudes de los estudiantes del Grado De Magisterio y del Máster de Educación Especial hacia la inclusión educativa. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 16(1), 55-72. https://doi.org/10.6018/reifop.16.1.179441
Webster, C. A., Nesbitt, D., Lee, H., & Egan, C. (2017). Preservice physical education teachers’ service-learning experiences related to comprehensive school physical activity programming. Journal of Teaching in Physical Education, 36(4), 430–444. https://doi.org/10.1123/jtpe.2016-0191
Webster, C. A., Beets, M., Weaver, R. G., Vazou, S., & Russ, L. (2015). Rethinking recommendations for implementing comprehensive school physical activity programs: a partnership model. Quest, 67(2), 185–202. https://doi.org/10.1080/00336297.2015.1017588
Zirkel, S., Garcia, J. A., & Murphy, M. C. (2015). Experience-sampling research methods and their potential for education research. Educational researcher, 44(1), 7-16. https://doi.org/10.3102/0013189x14566879
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Patricia Ayllón-Salas
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència Creative Commons Reconeixement 4.0 la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
