Creences en moviment: Els beguins del Llenguadoc i la construcció d’una nova identitat herètica
DOI:
https://doi.org/10.1344/Svmma2020.15.7Paraules clau:
Heretgia, beguins del Llenguadoc, registres inquisitorials, creences, franciscans espiritualsResum
L'octubre de 1319, l'arquebisbe de Narbona i l'inquisidor dominicà Joan de Belna van lliurar al braç secular els primers membres del grup d'homes i dones coneguts pels historiadors com a beguins del Llenguadoc. L'execució que se’n va seguir, va marcar un punt d'inflexió en l'evolució d'un moviment religiós que s'havia desenvolupat legítimament durant dècades sota l'ala de la branca més radical de l'Orde Franciscà. En qüestió de mesos, aquests individus i els seus seguidors es van veure forçats a adaptar-se a la clandestinitat per sobreviure. L'objectiu d'aquest article és mostrar com les autoritats eclesiàstiques van considerar als beguins del Llenguadoc com una "nova heretgia", la novetat de la qual els obligava a elaborar una definició pràctica que els ajudés a perseguir-la. També s'estudiarà com alguns dels trets del que de fet era una cultura religiosa alternativa es van incorporar al discurs inquisitorial i com l’“heretgia” resultant va ser el resultat d'una co-construcció duta a terme pels inquisidors i els propis dissidents religiosos.Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2020 SVMMA. Revista de Cultures Medievals
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
a. Els autors conserven els drets d'autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra. SVMMA Revista de Cultures Medievals publica amb una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l'autoria, sense ànim de lucre i compartin l'obra derivada en les mateixes condicions.
b. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l'obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se'n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
c. S'encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple), amb l'objectiu d'aconseguir intercanvis productius i fer que l'obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).